Amb més temps que mai

Hi ha temps per a tot, però tampoc en sobra. Segur que us passa: els dies volen. Però hi ha temps per escoltar-los quan diuen que no voldran tenir fills, perquè veuen un futur molt negre en aquest món que els hem deixat, contaminat, barallat i malalt. I temps per fer-los veure que ens en sortirem, que la humanitat ha superat coses molt pitjors i per recordar-los que els avis (o els besavis) van viure una guerra, i allò era molt pitjor. Els meus pares, com tants d’altres, dues. L’any 41 eren a l’exili, a París, i van haver-ne de fugir, com els protagonistes de Casablanca. Hi ha temps per seguir les classes online, si tenen la sort que els en facin. Aplaudeixo les classes de filosofia per Skype que fa la professora del meu fill. Nietzsche comparat amb Plató en temps del coronavirus. Una meravella. I experiències com aquesta segur que n’hi ha milers, milions (bravo per als que treballen als hospitals, però també per als mestres i professors). Hi ha temps perquè es llegeixin el llibre que us hagi agradat més de la vida. Hi ha temps per aprendre a cuinar: que aprenguin a tallar una ceba o a preparar una carxofa, i a fer plats senzills que poden fer seguint les vostres instruccions: un estofat, un fricandó, un pollastre al forn o l’escudella i carn d’olla. Hi ha temps perquè saltin a corda (si teniu els sostres prou alts), aixequin peses o ampolles plenes d’aigua, o corrin sobre una cinta de córrer imaginària (la imaginació ens permet fugir del confinament). Hi ha temps per recuperar la guitarra que un bon dia van posar dalt de l’armari i seguir un tutorial per recuperar els acords, els arpegis, el ventilador de la mà dreta. Hi ha temps perquè els deixeu que facin la seva vida a la seva habitació. Al capdavall, els nostres adolescents no enyoren tant com nosaltres -per desgràcia més que per sort- sortir a la muntanya, anar al bosc, al mar. Són gent de casa i d’habitació. Són d’interior, com els ficus. A la seva habitació hi ha els seus amics a l’altra banda del mòbil i de l’ordinador. Hi ha les seves sèries i el seu món. No diré que el confinament els sigui més passador, però em sembla que s’hi adapten bé. Hi ha temps, més que mai, per compartir moments, per sortir a les vuit del vespre a aplaudir o per veure i comentar junts Modern love. Per a ells i per a vosaltres. Deixeu Chernobyl per a una altra ocasió i tasteu alguna d’aquestes històries d’amor i amistat. Una meravella en temps de confinament.