Digue'm que val la pena
L’altre dia em vaig retrobar amb unes companyes d’universitat. Feia sol i preníem unes braves en una terrassa. Elles tenien ressaca de festes acumulades; jo, de nits amb el nen malalt. I de cop, sense pròleg ni anestèsia, amb una mirada de súplica als ulls, em van demanar que els convencés de tenir fills. Em van preguntar, així, de cop: “Però val la pena?” Es veu que al seu entorn només senten un missatge negatiu sobre la maternitat-paternitat.
Jo, que sempre reivindico que cal transmetre una visió realista d’aquesta opció vital i no pintar-la de color de rosa (perquè habitualment aquest és el contradiscurs que cal fer), vaig haver de recol·locar-me i, deixant clar que no tenir fills és una decisió que pot ser igual de plena i feliç, vaig començar a lloar les meravelles de ser mare...
Els vaig parlar de l’amor absolut mai conegut fins ara, d’aprendre cada dia, dels riures contagiosos, de la bondat en cada gest, de la divertida lògica infantil, de les abraçades pures i profundes (encara que vinguin d’un ésser tan petit) i, sobretot, de la capacitat que et donen els infants de tornar-te a enamorar del món i de la vida. Una fulla de tardor que cau fent esses pot ser un espectacle si ho contemples al seu costat. Això és màgic i tan intens com la primera mirada, el primer plor, la primera riallada a cor què vols o totes les migdiades un sobre l’altra.
De fet, tot plegat és tan tan intens que t’hi entregues en cos i ànima. Perquè si tens fills és per viure’ls, no? Per gaudir-ne cada respiració, per acompanyar-los en cada frustració i en cada alegria i, fins i tot, per netejar-los tots els mocs. El que passa és que a vegades aquesta intensitat ens roba a nosaltres mateixos. Temporalment quedem difuminats en un nou paper en què ja no ens reconeixem.
Per evitar-ho, val la pena frenar abans de perdre’ns del tot i fer cas de les recomanacions que ens va fer a l’Oxitocina, de Catalunya Ràdio, l’experta Cris Moe: “Cuideu-vos, busqueu-vos, reserveu-vos un espai propi i un temps per a la parella”. No deixeu que la criança respectuosa us ofegui i, a més de respectar els vostres fills, respecteu-vos a vosaltres mateixos.
Això també els donarà una lliçó de vida. Amb aquest element afegit sobre el tauler, fins i tot les pitjors nits en blanc valen la pena.
