Pastilles i frivolitat

Amb l’aparició dels antibiòtics el progrés en la farmacologia ha estat impressionant i ha afavorit la disminució de la mortalitat i una clara millora en el tractament de malalties. Nombrosos estudis i investigacions realitzades per professionals i per la indústria farmacèutica han descobert nous productes per al tractament de moltes malalties greus o menys greus, que han aconseguit millorar la salut i afavorir el benestar quotidià. A mesura que aquests recursos farmacèutics s’han posat a disposició de les persones i han entrat en el món de la publicitat, n’ha augmentat el consum, i tot i que alguns necessiten prescripció mèdica, molts es compren d’una manera fàcil i no sempre amb la necessària anàlisi i reflexió. Certament, els professionals de les farmàcies poden oferir consells, però no sempre es demanen i només se segueixen els eslògans publicitaris que prometen meravelles. És evident que, amb tot això, s’ha generalitzat el consum de pastilles no només entre la població adulta sinó també entre els infants i, amb la millor de les intencions, s’administren productes de tot tipus amb la creença que estaran millor: per dormir d’una tirada, per afavorir la relaxació, per evitar el cansament, per estar de bon humor i un llarg etcètera.

Això no vol dir, evidentment, que en molts moments el tractament farmacològic no sigui apropiat, però cal la decisió professional, des de pediatria, per tractar els problemes que poden afectar una criatura. I és que, tot i que pot reduir els símptomes o la malaltia, la medicació tampoc no ha de substituir les accions educatives prèvies, continuades i imprescindibles, perquè la pastilla no ho resol tot. Per què abans de prendre píndoles a tort i a dret no ens plantegem com afecta això les persones adultes -i sobretot les criatures- no només a nivell orgànic sinó també en les actituds? Veient la quantitat d’anuncis televisius que ofereixen productes farmacològics per a qualsevol funció orgànica, comprovem que no hi ha una educació clara per utilitzar aquests productes.

El risc (és una llàstima que sempre arribem al risc) és que entre les criatures -i especialment entre els adolescents- es va instal·lant la idea que les pastilles són un recurs fàcil i, si els manca el criteri, poden prendre decisions massa lleugeres i poc serioses sobre les repercussions del seu consum.