L’EXPLORADOR REPRIMIT

Obriré un magatzem de llums

S’acaba l’estiu i bastants de nosaltres hem tingut, aquests dies, alguna possibilitat de mirar la vida amb un perspectiva menys estressada, agradablement oblidadissa de tensions i maldecaps. Potser, també, malgrat precarietats, hem tingut una mica de temps per fruir d’altres formes d’entendre el món. Escriure a l’agost, enmig de les petites dosis de serenor, per tractar d’animar un setembre que apunta a moltes aurores d’irracionalitat, em condueix a compartir amb els lectors la perspectiva de les emocions i els sentiments, abandonant per uns dies l’argumentació i el debat racional.

Sabeu? Quan se li acaben els arguments, aquest escriptor pinta. M’aplico a mi mateix allò de l’educació emocional, de la comprensió sentimental, de la mirada afectiva de la realitat. De vegades em quedo sense paraules. Les neurones, de pensar em fallen. Em resulta difícil donar explicacions de la realitat. No sé què dir. Tot sembla contradictori i absurd. Necessito altres claus interpretatives. És per això que, a estones, parlo de la realitat pintant, em refugio en els colors i els pinzells per entendre el món. Interpretar llums, colors, formes canviants també és una forma d’explicar-me i de comprendre allò que m’envolta. Una aquarel·la suavitza irracionalitats inevitables. Els patiments que acullo s’emmotllen traçant una perspectiva quan encara tot està blanc, tot està per fer.

Vaig pel món mirant i, més enllà dels rostres i les parets que parlen, quedo embadalit amb un paisatge, un horitzó, una flor. Tracto d’emmagatzemar la llum, els prismes que van definint el que percebo. No conservo els noms. Els records són la fugacitat d’un moment i em quedo amb l’atmosfera que envolta l’escena. Obro la retina o el diafragma pensant com quedaria tot allò que veig sobre una tela. Com ho podria transformar en pintura quan torni a casa.

Avui no us explicaré res. Només us vull convidar a compartir el meu 'Magatzem de llums'. Una exposició de pintures, de mirades sobre el món, que comença el dia 5 de setembre al Castell de Cornellà. Heu sigut lectores i lectors fidels i avui m’agradaria convidar-vos a mirar i interpretar junts el món amb unes altres llums, uns altres colors, mentre gaudim de l’amistat. Per uns dies, aparquem les paraules i tractem de mirar i veure amb les experiències cromàtiques de la fraternitat. Ens veiem, dins d’un quadre, al setembre.