Lectura i escriptura
El sector educatiu està remogut. No puc parlar de les bondats o els inconvenients d’un currículum, perquè no en soc una experta. Només m’agradaria que per fer-lo es comptés amb tothom que pot aportar, i pel que m’explica la gent de La Fede, la Federació d’Organitzacions per la Justícia Social, això no ha estat així, i per això demanen que es reconegui com a actors educatius de primer ordre plataformes, entitats i col·lectius d’educació en el lleure i de justícia global. També demanen altres coses que trobareu en un manifest que han signat un munt d’entitats.
Però sí que vull parlar del que he trobat a faltar, ja sigui com a progenitora ja sigui com a escriptora que trepitja un munt de centres escolars: la mare dels ous del fracàs escolar, que no és altra cosa que la falta de comprensió lectora i de competència escriptora. Perquè hi ha una mena de tabú a l’hora de dir en veu alta de manera oficial que ara mateix hi ha massa alumnes que arriben a l’educació secundària o que en surten sense saber llegir i escriure de manera suficient. Saben fer-ho. Escriuen i llegeixen, però tenen un nivell baixíssim a l’hora de comprendre què llegeixen o quan han de redactar un text propi.
Fa massa temps que segueixo les iniciatives per fer-ho diferent a l’escola i als instituts. I en totes la lectura i l’escriptura ha estat absent del debat. Quan ho he preguntat se m’ha dit que, esclar, hi estaven incloses, però a l’hora de la veritat els resultats són els que són i ningú sembla voler aturar-ho tot per la falta clamorosa d’uns bons fonaments. ¿Com es vol que algú estudiï, s’encurioseixi i es faci valer a la vida, si no pot assumir la lectura profunda d’un text d’una llargada determinada o la redacció (i, per tant, ordenació) de les idees pròpies i alienes? Com és que no se’n parla directament a l’hora d’afrontar qualsevol reforma? ¿Com es pot permetre que això continuï passant i que el gust per la lectura i l’escriptura es consideri una mena de caprici o un extra o un luxe només a l’abast de pocs, o se situï únicament en l’àmbit artístic i d’humanitats sense reconèixer que la competència lectora i escriptora és imprescindible per poder estudiar el que sigui? Tant de bo no falti gaire perquè arribi el moment de situar la lectura i l’escriptura al centre. I a partir d’aquí, tot.
