18/01/2022

L’escola, entre l’ahir i l’avui

2 min

Temps era temps, quan moltes famílies vivien de treballar la terra, les coses anaven així: la mateixa família ensenyava als infants allò que havien de saber, ensenyava als nois a treballar la terra i a les noies les feines de la llar. Les exigències reals de la subsistència feien que els nouvinguts aprenguessin aviat què havien de fer i com havien de ser per tal que el món es mantingués tal com era. Els aprenents d’un ofici passaven pel mateix, en aquest cas un adult valorava el treball fet i optava, o no, per cedir feina i responsabilitats. En altres temps l’aprenentatge venia de la mà de la vida mateixa.  

Però molts van abandonar la terra i se’n van anar a ciutat, perquè les noves indústries necessitaven mà d’obra. Llavors, la llar va deixar de ser la primera font d’aprenentatges i el relleu l’agafava l’escola, on agrupats per edats i en aules separades havien d’aprendre allò que era necessari per sortir-se’n en una societat cada vegada més complexa. A poc a poc els llibres de text es van imposar; aquestes petites enciclopèdies van substituir el món de cada dia per la lletra escrita, per un saber més conceptual que vivencial.

Quan l’escola moderna promovia les famoses sortides escolars, allò que defensava era recuperar la vida de fora, la que hi havia més enllà de les quatre parets. Quan avui moltes escoles defensen la implicació de les famílies i, també, de les empreses, dels museus, dels teatres, etc., en la vida de l’escola, allò que fan és dir-nos que la cultura col·lectiva que conforma la vida social no es pot aprendre si no es viu de primera mà. Les bones qüestions, les que estimulen les ganes d’aprendre, sorgeixen del contacte amb la realitat.

L’escola d’avui no perd de vista que vivim en un món en què el canvi preval sobre l’estabilitat i, precisament per això, és necessària una mirada tranquil·la, la mirada d’algú que, en comptes de deixar-se enlluernar per allò que sembla més innovador, s’atura a pensar de quina manera pot fomentar la intel·ligència social, la que busca respostes a qüestions socials rellevants des del saber i des de la voluntat de construir un món més solidari. És per això que l’escola s’ha d’obrir i promoure preguntes importants mentre s’implica en el seu entorn, mentre fa que la mirada s’enlairi més enllà del llibre de text i de les quatre parets de l’aula.