FLORS DE BACH

La salut emocional

La nostra societat pateix un índex evident i preocupant d’analfabetisme emocional. El que estem vivint aquests dies al nostre país és un dels aspectes que ho fan palès. Molts mitjans de comunicació i algunes xarxes socials són autèntics mostraris -i de vegades polvorins- d’emocions primàries desbocades, de baixos impulsos que s’expressen sense cap mena de consciència ni contenció emocional, de cors insensibles amb empatia zero, tancats a prismes i realitats diferents a la pròpia.

De res, o de ben poc, ens serveixen els títols, els màsters, els premis, les fites o els càrrecs si som analfabets emocionals. Sense un equilibri emocional suficient, tot trontolla a la vida, per més saber i coneixements que es tinguin. Totes les relacions i tots els àmbits -familiar, educatiu, social, laboral, polític- es tornen inhòspits, inhumans i nocius sense una mínima maduresa emocional. Una persona intel·lectualment potent, sense emocions equilibrades, pot amargar-se i destrossar-se la pròpia vida i la de les persones del seu voltant. Les neurociències van demostrar als anys 90 que raó i emoció són dos pilars imprescindibles de la intel·ligència, la convivència, l’aprenentatge i la salut integral. Però seguim actuant com si no ho sabéssim.

Urgeix l’alfabetització emocional de la societat, i hauria de ser una prioritat absoluta. Sense emocions sanes no hi ha ni raons que puguin ser raonables ni enraonades. Més encara, sense competència emocional no hi ha lucidesa ni llibertat. Serem esclaus de les pròpies emocions o de les emocions dels altres. Si no tenim poder sobre elles, el tindran elles sobre nosaltres. I les nostres emocions, així com les dels nostres fills i els nostres alumnes, podran ser fàcilment manipulades per persones i col·lectius que les utilitzaran per als seus propis interessos.

Em costa ser malpensada, però he de reconèixer que tinc alguna sospita de per què no hi ha propostes polítiques que apostin de valent per la salut emocional de la ciutadania i impulsin una veritable educació emocional. Em temo que senzillament no interessa. Sort que, malgrat tot, cada cop som més les persones que volem governar les nostres emocions. No volem que les nostres emocions ni les emocions alienes ens dominin i, per tant, treballem per una ciutadania emocionalment lúcida i madura.