FORA DE CLASSE

Les hores perdudes del juny

El curs s’ha acabat per als alumnes. Els professors encara ens hi estarem uns dies més, enllestint burocràcia més o menys necessària i preparant l’inici del curs vinent. El juny sempre és un mes incòmode pel que fa a les activitats. Moltes vegades depèn de la calor, que ho condiciona tot, sobretot pel que fa als conflictes i a les sortides a l’aire lliure. A aquestes altures els alumnes de bones notes estan cansats i assisteixen a classe per inèrcia, i respecte als que no volen agafar ni un llapis en tot el curs, alguns s’espanten i reaccionen, però normalment també es mostren apàtics.

Sovint el que proposa el professor a l’aula és de mínims o fins i tot no és gens acadèmic. Molts instituts, almenys, ho aprofiten per fer el treball de síntesi. Planificar-lo al juny per a mi és molt millor que no pas abans de Setmana Santa. Però en centres que treballen tot l’any per projectes, com que la idea és semblant, ja no el fan. El que és temerari, llavors, és intentar fer classe normal quan els exàmens i els dossiers ja han decidit les notes. El problema és que cal fer-los venir fins a tocar de Sant Joan entre sis o quatre hores al dia. Una bona solució és que vinguin només a les hores d’exàmens, ja sigui per recuperar una assignatura o per apujar nota. Però, esclar, llavors no fem pròpiament la funció de pàrquing d’adolescents i per a moltes famílies això és un problema.

Sé que és el camí més difícil, però jo no he desaprofitat mai una hora de classe. Sempre pots fer alguna cosa útil, acadèmica, encara que sigui molt més distesa. Les possibilitats són infinites, sobretot si et preocupes de preparar-t’ho. Hauràs de lluitar contra el mantra del “Posa’ns una pel·li” en el qual cauen sense resistència un bon grapat de docents. Entenc que als meus fills, a primària, quan plou a l’hora del pati els posin una pel·lícula de dibuixos animats, però a adolescents acalorats en hora lectiva per a mi no és una opció. Primer, perquè moltes vegades ja l’han vista. Segon, perquè s’avorreixen de seguida i es limiten a fer tonteries aprofitant la foscor. I tercer, perquè les seves demandes sovint són inapropiades per a la seva edat. He vist jornades que semblen un festival del cinema, amb quatre hores de pel·lícules, sovint piratejades, que als alumnes fins i tot se’ls fan llargues i insuportables, encara que a alguns professors els resulti la mar de còmode.