Fer la guàrdia

Fer la guàrdia és de les coses que menys m’agraden de la meva professió. De guàrdies n’hi ha de molts tipus. Poden ser de despatx, de pati o per substituir algú que falta. Cada centre té la seva manera de gestionar-les i d’optimitzar recursos, i depèn de la quantitat d’alumnes que hi hagi se’t pot girar molta feina. Hi hagut anys en què he fet molt poques guàrdies i d’altres en què n’he fet sense parar.

A vegades has d’estar una hora en una sala aparentment tranquil·la on, en el pitjor dels casos, t’arriben tots els expulsats i els malalts. Els expulsats els acabes coneixent molt bé i la clau consisteix en tenir-los entretinguts i relaxats sense transgredir les normes del centre. Pel que fa als malalts, t’encarregues de trucar a les seves famílies perquè vinguin a buscar-los o als serveis d’emergència si la cosa és greu. Alguns anys també he fet trucades als absentistes, a casa dels que se’ls enganxen els llençols o dels que es queden deliberadament al carrer.

Les guàrdies de pati també són d’aquelles que recordes. Sobretot quan veus que els companys se’n van a fer el cafè i a tu et toca controlar que no hi hagi baralles, i que ningú prengui mal, faci sol o pluja. Però, entre totes les guàrdies, les pitjors i les que et demanen més energia són aquelles en què cal substituir un professor absent. Evidentment, tothom té dret a posar-se malalt algun dia, però el que és terrible és que els alumnes es trobin sempre sense feina. Si el professor absent ho tenia previst, normalment prepara alguna activitat que cal recollir al final de la guàrdia, però si no ho ha fet ja pots arremangar-te.

Les guàrdies de batxillerat o 4t d’ESO no presenten problemes, però les de 1r i 2n d’ESO poden ser memorables. Ja no diguem si són després del pati o a la sisena hora. Has de guanyar-te un grup que moltes vegades no coneixes i que no tenen gaires ganes de treballar si no s’hi juguen la nota. És aquí on has de treure tots els teus recursos i estratègies per sobreviure a l’experiència, i si no vols viure un autèntic infern. Hi ha cursos en què al final fas amistat amb aquestes classes perquè, curiosament, el professor responsable acostuma a faltar i mai li posen un substitut.

Només et queda el consol que, quan sona el timbre alliberador i te’n vas a fer les teves classes, els nois t’agraeixen la paciència i les ganes d’ajudar-los a passar una estona aparentment perduda.