El got mig ple
Fa uns dies em va arribar un missatge del sociòleg francès Edgar Morin, que aviat complirà 100 anys. Un missatge ple de saviesa, com no podia ser d’una altra manera. Comença dient: "He estat sorprès per la pandèmia, com tothom, però al llarg de la meva vida tinc el costum de veure arribar moltes inseguretats i gestionar-les”. Evidentment, té tota la raó, perquè quan mirem què ha passat els últims 100 anys tant a Europa com al nostre país, la nostra família o al nostre voltant, ben segur que hi ha hagut moltes incerteses i canvis, més o menys profunds, molts d'ells inesperats que ens han generat sotragades i hem hagut de refer-nos i prendre decisions per poder continuar endavant.
Quina és la diferència amb el que ens ha passat aquest últim any? Probablement que tenim una mirada a curt termini i en cada moment només veiem allò que perdem i no com saltar l’obstacle i continuar amb el màxim de confiança i de fortalesa. I segurament, en aquest moment, la diferència és gran sobretot perquè és més col·lectiva que quan hi ha hagut altres grans canvis que ha fet el món, guerres incloses.
Així doncs, si és un tema col·lectiu, ¿per què no podem tenir complicitats amb les persones del voltant pensin com nosaltres o no? És cert que moltes opinions fan soroll i tothom pensa o ho fa veure i no sempre amb seriositat. Cal que ens aturem i en lloc d’anar pensant en tot allò que pot venir, en l’horitzó que veiem ennuvolat, en l’estiu, en el curs que ve, l’any que ve... podríem mirar el present, en allò que podem fer, el que tenim a l’abast per poder fer visibles els petits èxits, les decisions preses, les oportunitats per avui i demà.
Hauríem de pensar, també, en l’aprenentatge que fa la canalla i, especialment, els adolescents, quan veuen com ho afrontem. En l'inici de les seves vides, som un model molt important del qual poden aprendre com afrontar les moltíssimes incerteses que s'aniran trobant al llarg dels anys, perquè segur que n’hi haurà més malgrat que no les puguem preveure, perquè el món canvia i continuarà canviant. Els hem d’engrescar a formar-se, perquè l’educació permet allunyar-se de la ignorància i té valor per si mateixa (tot i que potser no en forma de feina immediata ni d’acord amb els estudis); a més, ofereix la possibilitat de saber pensar millor, de prendre millors decisions i de reconduir-les si cal.
Ens hem de preguntar sobre com podem ensenyar a la canalla que, malgrat que el got està mig buit, també està mig ple; i també sobre com podem donar-los confiança per mirar de reomplir-lo. Potser hem de començar per gestionar les informacions que rebem cada dia, no fos cas que ens vagin buidant el got de la confiança i les il·lusions.
