EN FAMÍLIA

Per què tenim fills

Heu acabat, finalment, els estudis. Heu sortit, per fi, de casa dels pares. Teniu una feina que no es paga gaire, és cert, però com que tampoc teniu massa despeses, encara us arriba per anar al cine o a prendre alguna cosa amb els amics, o fins i tot per viatjar una mica. Podeu anar on vulgueu sense demanar permís ni informar els pares, tornar a l’hora que vulgueu, anar-vos-en al llit quan us doni la gana, menjar el que vulgueu o no menjar. I de cop i volta un dels dos diu: “I si tinguéssim un nen?”

Una criatura? Per què? ¿Per cuinar més, fregar més el terra, rentar més roba? ¿Per canviar uns quants milers de bolquers cagats en els pròxims tres anys? ¿Per gastar en bolquers, roba, menjar, llibres i excursions de l’escola el que abans destinàveu a oci i diversió? ¿Per no poder sortir a la nit durant anys, però igualment no poder dormir? ¿Per anar de vacances només a llocs segurs, propers i baratets, sempre sentint al cotxe “Quan arribarem? Tinc pipí! Quan arribareeem?”? ¿Per no poder fumar ni beure i haver de menjar fruita i verdura per donar exemple? O potser heu tingut un fill per poder donar ordres i posar límits, per tenir algú a qui escridassar o ridiculitzar (“Ja ho has tornat a fer; mira per on vas; és que no et pots estar quieta cinc minuts; mira com tens l’habitació, quin desastre; sembles un nen petit amb el dit a la boca; n’estic farta; t’he dit mil cops que no pugis de peus al sofà; no, jo no ric, t’has portat molt malament; ja veuràs quan t’enxampi!”). O per asseure’l a la cadira de pensar (és un minut per any d’edat; si us ha agradat als tres anys, imagineu-vos com serà de divertit als quinze!) O per donar-li una “bufetada a temps”, que ja se sap que són les millors bufetades...

¿No deu ser més aviat que vau decidir tenir un fill pensant que l’agafaríeu a coll, que li cantaríeu cançons i li explicaríeu contes, que li faríeu petons i pessigolles, que el portaríeu al parc, el consolaríeu quan plorés, l’adormiríeu amb una cançó de bressol, veuríeu les seves primeres passes i sentiríeu les seves primeres paraules pensant que mai un nen tant llest i bonic havia fet unes passes tan ben fetes ni havia dit unes paraules tan ben dites?

Certament, aquesta és la qüestió. ¿No deu ser que vau decidir tenir un fill per ser feliços tots plegats? Doncs ja podeu començar. Aprofiteu el moment; creixen molt molt ràpid.