EN FAMÍLIA

Si t’acabes la verdureta...

Els premis i els càstigs, ja ho hem explicat alguna vegada, no són útils en l’educació dels nens. No modifiquen la conducta, sovint són contraproduents i, en qualsevol cas, resulten immorals: no vull ensenyar als meus fills a fer coses bones per obtenir un premi, o a abstenir-se de fer coses dolentes per por al càstig.

És particularment inadequat fer servir el menjar com a premi o com a càstig. Perquè mai li direm: “Si t’acabes tota la xocolata, et donaré bledes bullides”. O “com que no has fet els deures, avui no menjaràs cigrons”. No, sempre és tot el contrari: “Si reculls l’habitació, et compraré llaminadures”. “Si et menges les llenties, et donaré gelat”. “¿Tu creus que et mereixes uns caramels, després d’insultar la teva germana?”... D’aquesta manera li estem dient que hi ha aliments dolents, com la verdura, el peix o els cigrons, tan fastigosos que, sense premi, ningú se’ls menjaria. I d’altres aliments com la xocolata, els caramels, les galetes, les patatetes de bossa o el flam (i sí, ja ho sé, no tots es poden considerar aliments ) tan bons que no necessiten premi perquè ells són el premi. I si els seus propis pares li diuen que la verdura és dolenta i els pastissos són bons, què menjarà el nen? Els fills creuen els pares.

Qualsevol mètode per fer menjar als nens (insistir, distreure, exhortar, sermonejar, felicitar, fer xantatge...) pot tenir el mateix efecte. D’entrada, al seu fill uns aliments li agraden molt; d’altres, no tant; d’altres, gens ni mica. Vostè mai no insistirà en els que li agraden; no li dirà “Vinga, prova els macarrons”, perquè ja se’ls està menjant. Només insistirà en els que no li agraden (i, tràgicament, insistirà molt més en aquells que li semblen més sans i nutritius). Amb el temps, aquells que no li agradaven gaire, ara els odia a mort, perquè sempre que hi ha verdures, llenties o peix, els pares es posen pesadíssims. Els macarrons, en canvi, si abans li agradaven una mica més, ara el tornen boig, perquè és l’únic que li deixen menjar amb tranquil·litat.

Un aliment no pot estar supeditat a un altre. Encara que no hagi menjat el peix ni els cigrons, el seu fill té dret a menjar postres. “És que no vull que mengi tants pastissos”. Doncs no posi pastís per postres. Però si avui vostè ha decidit posar pastís, el seu fill té dret a menjar-ne.