L’escola que volem fer

Per al nostre país, però no únicament. L’escola que volem és una escola on es pugui parlar de tot, on se sàpiga parlar de tot i on el propòsit inicial sigui domesticar. Com recorda Morin, som complexos, perquè som tan sapiens com demens. Tenim la capacitat de fer el millor i el pitjor. Educar és trobar l’equilibri entre aquestes dues tendències que tots, sense excepció, portem dins, per tal que el demens estigui sempre orientat pel sapiens. Aquesta orientació és més necessària quan reflexionem sobre els grans temes de la vida que són la mort, el sexe i la violència.

No només s’ha de parlar de tot, sinó que s’ha de saber parlar de tot. Això, amb els nois i les noies que creixen es tradueix en un ensenyar a pensar, una activitat que James Joyce explica amb aquestes paraules al seu Ulisses : “una actualització de la possibilitat en tant que possibilitat”. Pensar és pensar sense discursos prefixats, sense dogmes, orientant-nos cap al com i no tant cap al què.

Domesticar és un terme que l’etimologia relaciona amb domus (casa) i que nosaltres utilitzem per indicar que educar té relació amb ensenyar a viure en una casa àmplia, acollidora i intel·ligent, on la protecció no esdevingui proteccionisme, on la construcció de sentit no es confongui amb consentir. Ensenyar a viure a casa, no perquè s’hi quedin, sinó perquè en surtin amb capacitat de prendre decisions que es mantinguin a l’escalf del sapiens.

Els centres educatius han de ser escenaris on les paraules compartides i debatudes ajudin a construir discursos des de l’harmonia i des de la dissensió. En aquests escenaris ha d’haver-hi lucidesa, creativitat, contrast i humor. En realitat hi cap tot, tret d’una cosa: la indiferència davant el patiment dels altres. Un exemple: escarnir una vaga de fam és portar la discrepància fins al terreny de la crueltat.

Per això, si mai trobeu algú que clama perquè es foragitin de l’entorn educatiu els grans temes, que aposta per la rigidesa mental i discursiva, que és insensible al dolor de l’altre, sigui quina sigui la seva condició i la convicció que el sustenta, no dubteu que allò que en realitat vol fer és una escola on, per sota la taula, es reparteixin les millors cartes al demens.