L’EXPLORADOR REPRIMIT

L’escola laica de les societats laiques

Escriure en Setmana Santa porta a pensar en les religions. Encara més si llegeixes als diaris que les associacions islàmiques reclamen als governs que posin els mitjans per fer real el dret dels seus fills i filles a aprendre la seva religió a l’escola. En temps de ximpleries electorals has d’escoltar que no podem perdre les arrels cristianes i que s’ha de lluitar contra la islamització. Has de sentir com tota complexitat educativa es resol posant alguna assignatura obligatòria més al currículum. Comproves que la memòria social és més que fràgil. Qui recorda la quantitat de vegades que el món educatiu actiu i renovador s’ha oposat al retorn de la religió com a assignatura a les escoles, que no es tractava que fos obligatòria o no sinó que no tenia lloc a l’escola?

La veritable escola, la bona escola, només pot ser laica. Que no significa de cap manera que els alumnes no puguin tenir religió ni que el mestre, coneixent cada infant i adolescent, no tingui en compte que una part de la seva motxilla educativa potser és religiosa o que una part de la interpretació de la vida que porten de casa té a veure amb alguna religió. Però l’escola sempre és un lloc acollidor en el qual no tenen cabuda els fonamentalismes.

L’univers de les religions no és l’univers de l’escola, tot i que sabem perfectament que les raons, els sentiments o les relacions de l’alumnat poden estar situats en els dos universos. Poden ser dues dimensions no confrontades i poden compartir elements explicatius del dia a dia. La feina d’educar no passa, de cap manera, per renunciar a la lògica no religiosa de l’escola en virtut de la tolerància. Cap tolerància ha d’introduir ensenyar religions a l’aula.

La laïcitat de l’escola és el producte de la defensa d’una forma de viure junts que es basa en l’acceptació crítica de totes les religions sense que cap d’elles pugui ser imposada a ningú. L’esforç per comprendre el que és diferent també inclou els seus components religiosos. Però l’acceptació també inclou l’acord de trobar i construir un conjunt de referències culturals compartides per tothom. L’escola sempre educa subjectes que, sent diferents, han de formar part d’una societat tolerant, lliure i laica. La forma de viure junts no la defineixen les religions, les creences religioses. Es tracta d’aprendre a viure junts amb regles comunes laiques.