Formes de cortesia

Entre els molts canvis que s’han fet en els últims anys en el marc de les relacions socials, n’hi ha un que es va fer pensant en com suavitzar algunes maneres, massa rígides, que, ben segur, dificultaven la comunicació. Ara no cal tractar de vostè a totes les persones adultes, no cal posar primer la paraula senyora o senyor, no calen algunes formalitats que creaven distàncies.

Quan hi ha canvis, sovint no es fan matisos ni es pensa en algunes de les repercussions que, si més no, es poden evitar per no anar d’un extrem a l’altre. Amb massa freqüència s’han oblidat les salutacions i formes de cortesia a l’entrar als establiments, o demanar les coses sisplau, o donar les gràcies; aquelles formes necessàries o fins i tot imprescindibles que mostren una certa sensibilitat i, ben segur, bona educació. El cert és que avui en dia és complicat parlar de bona educació i no sempre és ben vist. Però anem a pams.

Els e-mails entre el jovent poden ser molt directes i sense fórmules gaire elaborades, però no té sentit que, quan s’envia un missatge a una persona que no es coneix, a una institució, o, per què no, entre persones pròximes, no hi hagi una salutació i un comiat. Més formal o menys. Hi ha moltes maneres de saludar, però la manca d’aquestes petites formes porta a una situació inapropiada. Una altra situació que és molt menys apropiada i massa freqüent és tutejar persones adultes i persones grans en bars, restaurants o botigues. Un “Què vols” que és més freqüent amb les dones que amb els homes.

El llenguatge té sentit i significats i mostra la manera com veiem el món i les persones del nostre entorn, quina consideració els tenim o si són tan sols peons al nostre servei. I el més important és tenir present que aquestes maneres de relacionar-nos responen a actituds que es transmeten a les criatures i que deriven en la manera com parlen a les àvies i als avis, amb una exigència i una falta de consideració molt allunyada del que hauria de ser.

Parlem de la socialització de les criatures i és un procés que demana que hi hagi un tracte de respecte i de consideració a les persones. Cal saber distingir que hi ha maneres de parlar i de fer segons el context. Cal que sàpiguen si es pot ser més o menys formal, però no permetre que deixin un espai d’inferència o de falta de respecte.