L’encant de les no-abraçades
Que el contacte físic i les abraçades tenen poder balsàmic i regenerador, creen i refermen vincles i esdevenen font de salut i benestar -sempre que es tracti d’un contacte desitjat, consentit i ben rebut- està més que comprovat. Però potser millor que en parlem amb més detall un altre dia, quan puguem incorporar-les novament a les nostres vides. Mentre toqui evitar-les o dosificar-les, i no ens en puguem fer a tort i a dret com abans, millor no posar-nos als llavis una mel que no podem tastar.
Què farem i com ens ho farem mentrestant? Com que passar-nos el temps lamentant-ho o enyorant-ho no seria el més saludable, potser ens convindria reflexionar sobre els petits (o grans) beneficis, fins i tot sobre la possible dosi d’encant, que poden tenir les no-abraçades. La primera idea que se’m dibuixa és aquesta: “És perquè t’estimo i m’estimo que no t’abraço”. Un motiu tan contradictori com inapel·lable, que probablement ens ajudi a suportar-ho millor. També penso que l’abstinència i el fet que ara per ara siguin fruita prohibida les fa sens dubte més desitjables. Qui sap si les mitifica també un xic. Acte seguit, se’m desfermen alguns interrogants: quantes abraçades hi ha hagut a la meva vida? Moltes. Quantes han sigut realment memorables? Poques (a proporció). Quantes abraçades estan mancades d’essència? Quantes acaben derivant en formulismes, com passa sovint amb els petons? Quantes persones abracen i es deixen abraçar de debò?...
El que en realitat compta no és la quantitat, sinó la qualitat. El més important no és que tot aquest temps sense abraçades ens porti a abraçar més, sinó millor. Mentre segueixin confinades, aprofitem per confeccionar l’àlbum de les abraçades veritablement memorables de la nostra vida i comencem a dissenyar les que volem que ho siguin quan es desconfinin. Mentrestant, practiquem i dediquem-nos unes no-abraçades que ens abracin per dins, a través de gestos lents i reposats, de paraules dolces, de somriures càlids, de mirades sostingudes. Amanim aquest dejuni obligat de tacte i contacte amb dosis exquisides de delicadesa, sensibilitat i temprança, per tal que quan tornin les abraçades, a més de posar-hi el cos, hi posem l’ànima. Revestir de pura essència les abraçades pot ser l’autèntic encant de les no-abraçades.
