Quines sèries mireu amb els fills? Cada cop se n’estrenen més, i des d’aquesta columna us faré propostes de sèries infantils que a casa triomfen entre els petits... i que també agraden als grans. Per estrenar-me, us vull parlar de 'Laban, el petit fantasma', que està dirigida a nens a partir de tres anys. Es tracta d’una sèrie sueca sobre un fantasma que viu en un castell amb els seus pares i la seva germana petita. Contràriament a allò que s’espera d’ell, en Laban és poruc, té por de la foscor i no vol espantar els habitants humans del castell. Això fa que no sigui exactament el fill que el seu pare, expert en l’art d’udolar i moure cadenes a l’estil Canterville, podria esperar d’ell. D’aquesta manera, la sèrie permet als nens acostar-se a la idea del rebuig, que en realitat no es produeix mai, ja que tota la família estima en Laban tal com és.
Els episodis tenen a veure sovint amb situacions que fan por al protagonista, com ara haver de creuar el castell tot sol de nit o veure una ombra estranya, escenes que generen una inquietud que és trencada a través de l’humor. La germana petita, la Labolina, té un paper clau desactivant aquestes pors, ja que, a part de ser més entremaliada, és més valenta que el germà gran i li fa veure que allò que l’espanta és només producte de la seva imaginació.
En Laban és un personatge masculí que reconeix que té por i que no té per què ser gran i fort, i només per això ja és excepcional. La sèrie ensenya als nens que poden ser diferents de les expectatives que tenen els seus pares.
L’escriptora Inger Sangberg i el seu marit, l’il·lustrador Lasse Sangberg, van donar llum a en Laban en uns contes que van començar a publicar-se als anys 60. La sèrie de televisió es va produir el 2006 i té tres temporades. Aquí ens ha arribat, doblada al català, en forma de dos llargmetratges que recopilen un total de dotze episodis. Els podreu trobar a Filmin i al portal eBiblio.cat, que és d’accés gratuït.
L’escriptora ha explicat que l’origen del personatge protagonista es troba en el seu propi fill, en Niklas, que tenia por dels fantasmes. Se li va acudir crear un fantasma simpàtic per ensenyar al seu fill que podia tenir por. A casa, des que mirem la sèrie, el petit de la família sovint és qui ens espanta a nosaltres corrent pel passadís i fent “Buuuuu!”.
