UN EPISODI I A DORMIR

Seré aquí si em necessites

Sovint hi ha amics que són mares o pares monoparentals que m’expressen les dificultats que tenen per trobar ficcions per als seus fills que reflecteixin la seva realitat domèstica. És cert: la televisió sempre ha tingut tendència a insistir en la representació de la família tradicional i les noves formes familiars hi tenen una presència minoritària. És per això que avui us vull parlar de La caleta de la Lily, que no només és una de les millors sèries del canal Super3 dels últims anys pel que fa a la qualitat artística sinó que, a més, se centra en una família monoparental.

La Lily viu amb el seu pare en una casa prop de la costa, i tots els episodis comencen amb ells junts fent alguna cosa. Aleshores la Lily se’n va a jugar a la platja i s’acomiada del pare. “Molt bé, Lily, seré aquí si em necessites”, diu el pare donant-li llibertat però al mateix temps assegurant-se que la seva filla sap que pot comptar amb ell si el necessita. A partir d’aquí, la sèrie ens introdueix en el món imaginari de la nena, que comença amb un objecte que troba a la sorra i que vol compartir amb els seus amics, uns animals imaginaris que viuen a la Caleta del Tronc.

La Caleta del Tronc és un lloc on la Lily troba l’espai per experimentar, reflexionar, aprendre i passar-ho bé a través de les aventures que viu amb els seus amics, que estan fets de diversos materials que es poden trobar a la sorra (com ara pedres o petxines). Això ressalta el fet que són fruit de la imaginació de la nena, que té una energia entusiasta i una visió sempre positiva de la vida.

Hi ha un tema recurrent a la sèrie, tot i que tractat de manera molt subtil, que és la necessitat d’estar acompanyats per viure la vida amb plenitud. Al capdavall, aquest és el motiu que hi ha darrere la creació d’aquest món imaginari. La figura de la mare no s’esmenta mai, ja que la sèrie està molt centrada en la relació entre la nena i el seu pare. Una excepció és un episodi magnífic en què es parla sobre l’absència de la mare (és l’episodi 46, titulat Adeu, ocellet) molt recomanable si voleu parlar als nens sobre la pèrdua d’algú estimat.

Al final de cada episodi el pare crida la Lily i ella torna a casa corrent, recordant a la protagonista i als espectadors que passi el que passi en el seu món imaginari, senti les emocions que senti, sempre pot tornar als braços del seu pare.