18/06/2021

Amb banyes de cèrvol

2 min

En Gus és un nen com qualsevol altre, excepte pel fet que té banyes de cèrvol. I orelles de cèrvol. En Gus pertany a una nova espècie, anomenada híbrids, que són meitat humans i meitat animals. Ningú no sap quin és el seu origen. De fet, aquest és el misteri principal de Sweet Tooth, una nova sèrie dirigida al públic familiar que s'ha estrenat recentment a Netflix. En aquest escenari hi ha molts humans a qui no els agraden els híbrids, que són perseguits o capturats. En Gus ha crescut aliè a aquesta realitat perquè el seu pare se'l va endur quan era nadó a un indret remot d'un bosc i han viscut tots dos allà sense que ell sabés res del món exterior. La mort del pare (un detonant per a la història massa tràgic que es podrien haver estalviat: abans de mirar-la estigueu segurs que és quelcom que a casa no provocarà un trauma estil Bambi) marca l'inici del viatge d'en Gus, que sortirà per primer cop del seu refugi. En el procés, farà un viatge d'heroi i deixarà de ser un nen per iniciar el camí cap a la maduresa. En Gus té 10 anys, que és l'edat recomanable per mirar aquesta sèrie, situada en la franja entre la infantesa i la preadolescència.

Per fer aquest viatge comptarà amb l'ajuda, en contra de la seva voluntat, d'un personatge vagabund. Tots dos formen un tàndem divertit que afronten diferents perills en un univers plaent per a la vista que, estèticament, recorda la pel·lícula Allà on viuen els monstres, que Spike Jonze va fer basant-se en el conte de Maurice Sendak. La sèrie també es basa en una obra anterior, un còmic de Jeff Lemire, del qual s'han suavitzat els aspectes més foscos per adaptar la sèrie al públic familiar. Malgrat tot, hi ha alguna escena que pot ser angoixant, com la mort del pare que ja he esmentat o tot el que té a veure amb un virus que podria ser l'origen dels híbrids (a banda d'això, veure trames com aquesta en aquest moment que comencem a deixar enrere la pandèmia no ve especialment de gust). Malgrat tot, en conjunt és una bona sèrie en una edat per a la qual és difícil trobar propostes interessants. Té moltes escenes emocionants, està ben escrita i interpretada, i utilitza molt bé els híbrids com a metàfora de la diferència per establir un discurs sobre el respecte als altres que pot conduir a converses i reflexions en família al final de cada episodi.