Ho sabrem, a partir d’ara?

¿Sabrem que el més vital i essencial que tenim és la vida? ¿Sabrem educar per estimar-la, cuidar-la, assaborir-la i celebrar-la? ¿Sabrem que si tenim casa, i escalf familiar, i salut, i un plat a taula, no tenim cap problema important? ¿Sabrem que els resultats acadèmics importen poc, al costat de la vida i de la mort? ¿Sabrem que se’ns ha plantificat al davant, de manera inapel·lable, el currículum més important de la nostra vida? ¿Sabrem que l’únic bo d’aquest coi de virus serà que ens faci capgirar les nostres vides, els nostres temps, les agendes, les prioritats, la nostra societat? ¿Sabrem que les úniques lliçons indispensables són les de pura, simple i profunda humanitat?

¿Sabrem que el que ens fa més falta, per fer front a l’adversitat, són aprenentatges que fins ara hem menystingut i desconsiderat? ¿Sabrem que les virtuts i fortaleses que ens calen, no estan garantides en la majoria de títols, ni màsters ni doctorats? ¿Sabrem que som més vulnerables i alhora més forts i més solidaris del que semblem i del que ens pensàvem? ¿Sabrem que és en èpoques de calma quan hem de bastir de calma la casa interior, i no quan ens assola el perill o estem a punt de perdre-la del tot, aquesta calma? ¿Sabrem cultivar la paciència per sostenir el que no podem controlar i aprendre a esperar sense desesperar? ¿Sabrem construir-nos refugis i paraigües, abans que plogui a bots i barrals?

¿Sabrem que la segona tragèdia més grossa -la primera són les vides que s’estan perdent i la manera com s’estan perdent- seria seguir sent els que érem i seguir fent el mateix que fèiem? ¿Sabrem fer persistir els grans valors d’aquests dies? ¿Sabrem subscriure el nostre propi compromís personal, perquè tot això no hagi estat en va? ¿Sabrem viure amb molt menys del que vivíem i adoptar hàbits de vida més justos i sostenibles? ¿Sabrem donar més espai al cor i menys a la competitivitat, a la producció, a la superficialitat, a l’ambició? ¿Sabrem, estimades famílies, quant ens estimen els nostres infants i adolescents? ¿Sabrem regalar-nos més temps? ¿Sabrem tractar amb respecte sagrat la gent gran? ¿Sabrem deixar de consumir tanta comunicació i comunicar-nos més de debò? ¿Sabrem estimar-nos millor? ¿Sabrem substituir les emoticones per paraules que acaronen? ¿Sabrem que això va de vida, d’ecologia, de solidaritat, d’humanització, d’amor, de llibertat...?