LA PITJOR MARE DEL MÓN

Incertesa i germans

Visito uns amics meus a Almeria i m’ensenyen fotos de la visita que els vam fer l’estiu del 2004. Em peto de riure amb els dots gimnàstico-acrobàtics de la llavors menor d’edat a càrrec (MEC) número 1 i del seu germà, el MEC número 2. En la darrera foto de la sèrie se’ls veu en un sofà, cap per avall i cames enlaire, en pilotes. Però el que toca la corda de violí dels records més tendres és l’expressió d’incertesa del MEC número 2.

En aquells moments servidora estava embarassada del MEC número 3 i el MEC número 2 sabia el que estava a punt de caure-li al damunt. Ho sabia perquè el concepte germà se’l va trobar incorporat de forma natural. Només que en aquells moments estava a punt d’assumir el plural de la paraula, i no semblava precisament entusiasmat.

No el culpo. La MEC número 1 era explosiva, un fenomen de fissió nuclear que ho eclipsava tot. Quan la veig ara, igual d’energètica, però amb el to més adult, madur i en certa manera reposat dels seus dinou anys, no me’n sé avenir. La seva energia i aquella gelosia terrible que va sentir per l’arribada del MEC número 2 van ser una dura prova per a tots, inclosa ella mateixa, que no ho va passar gens bé.

Però a casa els MEC han vingut amb motxilles carregades de caràcter, i el MEC número 2 no es va deixar trepitjar gaire. De fet, en un altre vídeo que hem vist fa poc se’l veu a ell, petit, amb bolquers, tibant sa germana i tirant-la per terra. Però a la foto d’Almeria els ulls expressen una inquietud pel que havia d’esdevenir que m’ha tocat el cor. Semblava que endevinés el pollastre que van representar els mesos següents. Les setmanes que vaig haver de fer repòs, la vinguda de l’ambulància per endur-se’m d’urgència, les setmanes a l’hospital, la incubadora. I, finalment, l’aterratge definitiu, a casa, del MEC número 3.

El MEC número 2 no va patir tanta gelosia com la seva germana amb ell mateix, però va estar-se un temps prudencial valorant si aquell nou inquilí li convenia o no. I va decidir que sí, que era una bona cosa. Han jugat fins a l’extenuació fins que l’adveniment de l’adolescència ha fet aparèixer, de nou, una relació diferent, i que en certa manera connecta amb aquells primers moments. El MEC número 2 vol deixar clar que és diferent, que ell és ja un espècimen gairebé adult (ai mare), que no vol que l’associïn amb un preadulescentis communis, però alhora s’estimen amb bogeria. I jo, quan m’emprenyo amb ell perquè li ha sortit el típic rampell d’abusananos de tot germà amb un germà més petit, recordo qui és, i la incertesa que s’amaga rere els escarafalls d’intent de mascle alfa. I el faig quadrar, però l’amanyago. Perquè jo també soc, en certa manera, la del mig d’una segona tongada de germans i l’entenc. L’entenc perfectament.