Copenhaguen

Hi ha ciutats que t’aclaparen de manera agressiva, gairebé impertinent. Són les que t’omplen els ulls de castells imponents i edificis senyorials, les que t’enlluernen amb places i catedrals testimonis d’un passat esplendorós i llunyà. Però també n’hi ha de més amables, més modestes i acollidores, les que t’agafen de la mà com feia la mare quan eres petit. Copenhaguen seria una d’aquestes. Quan et pregunten per què t’agrada tant anar-hi, costa fer-ho entendre de manera concreta. Pots explicar que el Parc del Tivoli és com entrar en un jardí encantat ple de llums i tocs orientals amb un toc kitsch entendridor. O els pots dir que la Sireneta és molt més petita del que t’imagines i que últimament la festeja massa gent de manera gairebé indecent fent-se selfies poc originals. Pots parlar també dels museus i les cases pintades de colors llampants prop del canal. O dels efluvis sospitosos que t’arriben al nas quan passeges per Christiania, aquesta república independent i llibertària. O de les esglésies reconvertides en llibreries plenes de canalla petita descobrint les primeres lletres.

I tot i així, no és res d’això el que et lliga tant a Copenhaguen. El que et fascina de debò és molt més intangible i els seus habitants ho resumeixen en una paraula intraduïble: hygge. El significat d’aquest mot és gairebé tan difícil d’explicar com l’encant de la ciutat. Seria una barreja d’amabilitat, empatia i escalfor. És el que notes a les terrasses plenes de gent, en els somriures que decoren les seves cares, en la calma i serenor que envolta fins i tot l’indret més animat. És el combustible d’una ciutat feta a la mida humana, sense grans aglomeracions. Per això, si algun dia decidiu anar-hi us recomano una manera de descobrir-la ideal: llogueu una bicicleta. Cap altra ciutat europea té tanta cura del ciclista, cap té aquests carrils espaiosos com autopistes; cap altre ciutadà europeu baixa de la bicicleta amb l’elegància i la sensualitat d’un danès.

Ah!, i un últim detall. Si arribeu a un esdeveniment cultural i us trobeu tot de cotxets aparcats al carrer, no feu soroll, el més segur és que a dins hi hagi petits danesos teixint les seves primeres relacions interpersonals i acostumant-se al fred local. Ells són així.