Per fi lliures!
Escric el dia de Sant Jordi, reclòs, reconvertit en predicador adolescent digital, instagrammer i acompanyant virtual. Tot just quan, per dalt, encara discuteixen en quina categoria d’infants que passegen han d’anar els adolescents. Tampoc sé com serà el nostre món proper quan aquest text sigui llegit. Sí que puc suggerir pensar com continuarem educant adolescents, quan torni la vida normal.
Tot va començar amb la imatge dels pares i les mares posant-se les mans al cap imaginant-se que això d’aguantar els seus adolescents tot el dia duraria molts dies. Vaig haver d’alertar que dur que és per a un adolescent no poder fugir mai de la presència dels seus adults. Vaig suggerir una proposta de negociació permanent (esgotadora), de posar periòdicament el comptador a zero, de pensar en els sentiments de tots plegats enmig de les confrontacions. Però la gran novetat per a pares i mares ha estat descobrir que desconeixien una bona part de les polièdriques vides dels seus adolescents. Han estat temps per tornat a aprendre a mirar, observar, escoltar, deixar-se donar lliçons, saber com i quan preguntar, deixar caure suggeriments... Les famílies han après més gramàtica adolescent i els adolescents han descobert les vides atrotinades d’uns adults disposats, malgrat tot, a continuar al seu costat.
A més, hem pogut comprovar que les pantalles ni eren ni seran el gran enemic. No només ens han salvat la vida ocupant el temps. Darrere la porta teníem un adolescent en una habitació sense parets, vivint en la dimensió virtual que li permetia estar en relació, descobrir, aprendre, escoltar, evadir-se, jugar... I, malgrat les tensions, ells i nosaltres sabem que cal preocupar-se no del temps entre pantalles sinó del temps que dediquem a cadascuna de les activitats que fem dins les pantalles (aplicant, també, alguna dieta digital). Hem descobert moltes més coses de les vides adolescents, de les quals ja parlarem. Però la cosa més significativa és que ara ja no podrem oblidar que, ja siguin els petons, les drogues o les pantalles, eduquem en la complexa quotidianitat del dia a dia, avui confinada, demà en plena bogeria. No hauríem d’oblidar que necessaris que són els altres adults (de l’escola al carrer) amb qui compartir l’acompanyament dels fills adolescents.
