FLORS DE BACH

Saber estar amb un mateix

La soledat és un dret i una necessitat. Però sovint donem a entendre a les criatures que és una cosa negativa: “Què hi fas aquí sola?” “Ai, pobreta, que t’han deixat sola”. “No t’estiguis aquí tan sol”. “Vine al menjador, que així tindràs companyia”. “Si fas això, et quedaràs sol...” També molts pares i mares es queixen que els i les adolescents es passin llargues estones a la seva habitació. Doncs el cert és que ens n’hauríem d’alegrar, que vulguin estar sols i que sàpiguen estar sols. Si volguessin estar-ho sempre, seria preocupant, però a estones no només no ens ha d’amoïnar, sinó que ho hem de fomentar.

La soledat, quan és volguda i lliurement escollida -i s’alterna amb moments de vida social-, és summament beneficiosa. Ens permet rememorar i elaborar vivències passades, concentrar-nos plenament en les presents i preparar-nos per a les futures. Ens dona l’oportunitat de fer les coses al nostre propi ritme i estil, segons les nostres preferències i sense ingerències externes. Ens brinda un espai per estar amb un mateix i per tenir cura de la pròpia interioritat. Ens ajuda a estar més presents i disponibles quan estem amb altres.

En un món en comunicació constant com el nostre, el temps social envaeix i sovint dinamita el personal. Però tant el temps interior com el de connexió amb els altres són dos dels set temps indispensables per a un funcionament cerebral òptim que assenyala Daniel Siegel. Alternats i practicats en la mesura que cadascú necessita, tots dos esdevenen essencials per a l’equilibri mental i emocional, i per a una vida plena i amb sentit. El temps cap enfora i el temps cap endins són igualment necessaris, i els adolescents en donen fe. Passen un temps similar sols i en companyia, i, segons un estudi de la investigadora noruega Jane Kroger, viuen la soledat més positivament que els nens. I és que els permet refer-se de l’agitació emocional i social que tanta falta els fa, també, en aquesta etapa.

Petits i grans viurem millor la soledat si som més conscients de les seves virtuts. Sentir-te sol no és bo però saber estar sol sí que ho és. Hem de transmetre a les criatures que a vegades estem molt bé acompanyats i altres vegades molt bé sols. I que, en realitat, estar sol és estar amb tu mateix i això és tan bonic i necessari com estar amb d’altres.