Si un alumne se’t fa terrorista

Els terroristes són nois que ja fa temps que viuen al país, que s’hi han educat, i que podrien ser alumnes d’en Benet i meus. En Benet em diu que si un d’aquests nois hagués sigut alumne seu ho consideraria un fracàs imperdonable. Li dic que de cap de les maneres. Mirem d’educar en el respecte als drets humans, però la gent és més o menys lliure i no som responsables que els alumnes se’ns facin assassins. I tanmateix, a en Benet, com a mi, si ens passés ens quedaria la recança que ho hauríem d’haver vist, que no ho hem fet prou bé.

Però no. Els culpables només són ells i els que els adoctrinen. I el sistema? Quan el terrorisme s’ha començat a escapar per Europa, hem pogut veure que els terroristes eren nois que havien crescut en barris marginals, en guetos que els condemnaven a no sortir mai de la seva condició d’immigrants i de ciutadans de segona. Els seus pares i avis potser s’havien resignat, potser perquè tenien feina. Però ells, ja a la segona o tercera generació, han vist que no hi ha manera: no han perdut encara la seva condició d’immigrants, només es fan entre ells i es casen entre ells, i no poden trobar la seva identitat com a anglesos o belgues, perquè els és negada, de manera que se’n fan una a mida. La troben a internet, o a través d’amistats. És una identitat fàcil d’assumir, que té una èpica important, que els permet enfrontar-se amb els seus pares (ells són valents i lluitadors, i els pares i avis, uns covards resignats), i que els atorga un relleu i una capacitat de decisió a l’abast de la mà: el poder de decidir sobre la vida dels altres. El culpable és el sistema? Tant com vulgueu, però això no eximeix els terroristes, ni els disculpa, ni els justifica. També la tragèdia nazi s’entén millor si es pensa en la crisi econòmica, la frustració de les classes mitjanes i la humiliació dels alemanys després de la Primera Guerra. Però no la justifica.

Potser resulta que també a Catalunya tenim ciutadans marginats per la seva condició ètnica o religiosa. En Benet i jo creiem que sí. S’hi ha de treballar, i molt. De manera que als centres d’ensenyament se’ns gira feina per vèncer la por, evitar l’odi, reflexionar sobre les actituds xenòfobes, de vegades inconscients, i refermar-nos en la defensa de la llibertat, la igualtat i la diversitat.