Era la tardor del 2013 quan vaig arribar a casa amb el meu fill gran en braços. Em sentia en un núvol Kinton. Semblava que en qualsevol moment els mossos que estaven detenint no sé qui a la porta de casa agafarien de cop i volta els violins i es posarien a tocar. I el delinqüent en qüestió es giraria i cantaria “Ja és aquí, ja són aquí”. El 'La la land' del Fort Pienc. Pugem a casa. Posem en Biel al bressol. Dorm plàcidament. Començava 'Oh happy day'. Vaig plorar amb cada coral que hi apareixia. Amb totes. Era normal, allò? “Què sopem?” So de grills. Molts, i durant molta estona. Sort del pernil de Can Sisquella que m’havien portat a l’hospital! El nen plora. Tornem a provar el pit. Amb mugronera, sense... Hosti, quin mal, no puc. Començo a notar totes les grapes de la cicatriu. Veig que la casa està desendreçada i que no tenim menjar, i em pregunten per WhatsApp com estic i no sé què contestar. Hollywood ha mort. Ai! Quin moment, el d’arribar a casa: més emocions no hi poden caber!
Cris Moe, assessora de lactància i porteig, va venir a l’Oxitocina de Catalunya Ràdio i ens va donar alguns consells per quan tornem a casa.
- Rebaixeu les expectatives: la realitat sempre superarà qualsevol idea prèvia que us hàgiu fet. Per tant, millor carregar-vos les expectatives, que, tot s’ha de dir, acostumen a ser sempre altes!
- Aprofiteu per dormir quan dorm el nadó: sempre que no tingueu més fills! ;) El descans és l’or per a les famílies amb nadons, o sigui que, quan dormi, oblideu-vos de tot i de tothom i aprofiteu-ho per dormir!
- Abans del part, aprofiteu-ho per carregar el congelador amb carmanyoles del menjar que més us agradi: us estareu eternament agraïts per no haver de cuinar els primers dies!
- Reguleu les visites: atreviu-vos a dir no ; la gent que us estima entendrà que estigueu cansats o tingueu altres prioritats. Omplir l’agenda de visites és una cosa de la qual us podeu penedir!
- No us talleu un pèl: demaneu ajuda. A familiars, amics, veïns... Ara és el moment. No cal que siguem superheroïnes ni superherois i no és cap feblesa demanar ajuda!
- Feu-vos amics del fulard portanadons: us permetrà llibertat d’acció i moviment.
Preneu-ne nota, mares primerenques!
