Mamadou

En Mamadou Gasama és un xicot malià que busca refugi a França, la capital de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. És un sensepapers perquè Europa tanca moltes portes. No totes, si hem de ser justos, però moltes sí. Imaginem-nos que en Mamadou surt de casa seva per anar a buscar alguna feina, potser la venda ambulant. Els passadissos dels metros són plens de Mamadous que venen de tot; són nois que estenen llençols a terra i a sobre hi posen la mercaderia que vigilen amb un ull; només un, perquè l’altre el necessiten, no fos cas que la policia... Sempre hi ha el perill que els prenguin el que poden vendre i que els acusin d’exercir una activitat il·legal.

Continuem amb la construcció del relat. El xicot malià surt del lloc on viu; la seva mirada ensopega amb la imatge d’una criatura que penja d’un balcó. No s’ho pensa dues vegades: escala la façana de l’edifici -ja li diuen el nou Spiderman- arriba al balcó, agafa el nen de la mà i l’aixeca fins que el seu cos passa la barana. La criatura està salvada, li deurà per sempre la vida a aquest xicot sense papers. El govern Macron, el govern de la grandeur, de la pàtria de Voltaire i de l’Enciclopèdia, el convoca al Palau de l’Elisi. El condecora i li ofereix feina de bomber.

La història té l’estructura d’un conte tradicional. Un repte, un heroi, un premi. L’únic problema és que no vivim en l’època dels contes tradicionals; per tant, no hem de pensar que la solució a la immigració és penjar nens als balcons de les nostres ciutats, esperant que els sensepapers de torn vinguin a salvar-los. Una generosa acció que, de retop, també el salva a ell. Els de l’espècie humana som així, difícils d’entendre.

Us recomanem que expliqueu aquesta notícia a les vostres classes, que animeu els vostres i les vostres alumnes a comentar-la, a dir-hi la seva. Potencieu una conversa civilitzada. Una conversa que consisteix a escoltar i saber-se situar en relació a allò que d’altres ja han dit, amb criteri, sense odi ni escarafalls. Anoteu a la pissarra les conclusions. Remarqueu semblances i diferències. Procureu fer el recorregut que va de l’àmbit personal al social. Del Mamadou il·legal al Mamadou bomber.

I sigueu valents, perquè ja sabeu que al nostre país, petit i bonic, segur que algú us acusarà: “Esteu adoctrinant!”