01/12/2018

Sexualitat sense respostes

2 min

L’activitat de fa dos caps de setmana va estar relacionada amb el sexe. Bé, amb la reflexió sobre la sexualitat dels adolescents. La Vanguardia i Salvados, en dos reportatges, van donar veu a les versions adolescents de la seva sexualitat. El lector o espectador va poder descobrir que les seves preocupacions estan molt lluny dels nostres problemes (de les construccions de problemes sobre la sexualitat que nosaltres fem) i, a la vegada, que segueixen en bona part orfes, enmig de desitjos sovint imposats, que volen obtenir plaer i ser feliços, sentir-se persones estimades, acceptades, reconegudes també en aquest territori. Una vegada més, a un servidor li va tocar dir-hi la seva, aportar alguna dosi de pedagogia a la tasca periodística... I, com a reacció, va sorgir una part de la hipocresia i la manipulació educativa que ens impregnen.

Recordava que des de fa anys existeixen programes raonables d’educació sexual a l’escola, però que poques vegades porten a donar respostes a les seves preguntes (un dels protagonistes televisius deia “Això d’aprendre a posar un preservatiu és molt superficial”). Deia que no apareix enlloc l’espai per escoltar i contestar, per exemple, quantes vegades pots masturbar-te, com et sents quan estàs enamorat, o si has d’esperar el teu moment per tenir sexe amb penetració, diguin el que diguin les teves amigues. En aparèixer algunes d’aquestes reflexions a les xarxes, un senyor enfadat piulava: “Senyor Funes, no es fiqui en la vida dels meus fills. Jo soc, a casa, el que els dona les respostes”.

Per molt respectuós que es pugui ser amb la realitat de cada família, he d’afirmar que això és simplement impossible i contradictori. La sensatesa diu que el que cal aconseguir és que, entre els amics a qui hem donat més informació, una tutora enrotllada, un bon educador del casal de joves i potser una pediatra disposada al diàleg, fem possible que vagin construint les respostes mentre observem amb proximitat les seves preocupacions i parem l’orella als seus arguments. A més, només des d’un integrisme ideològic es pot acceptar un possible dret dels pares a donar “la resposta”, en lloc de facilitar sortides als interrogants adolescents. No existeix el dret parental a manipular un adolescent dient-li que masturbar-se és pecat. Sí que existeix, en canvi, l’obligació d’ajudar-lo a descobrir el lloc que el plaer ha d’ocupar en la seva vida.

stats