Reivindicacions justes

Passi el que passi, cada any es convoquen vagues. Cada curs els alumnes es perden uns dies de classe per diverses reivindicacions, no sempre directament relacionades amb el món de l’ensenyament. Els que cursen batxillerat o tercer i quart d’ESO han de tenir en compte que durant el primer i segon trimestre hauran de decidir si quedar-se a casa dormint i jugant a la Play o sortir al carrer i reclamar els seus drets.

Els dies de vaga molt pocs alumnes assisteixen a classe, i els que hi van difícilment aprofiten el temps. Pel que fa als professors, hi ha els que fan vaga sempre i els que no en fan mai, tots dos perfils marcats per la seva particular militància amb els problemes derivats de l’ofici.

Quan es convoca una vaga sorgeix el debat sobre la seva utilitat, si servirà per millorar alguna cosa o només seran diners que ens descomptaran del sou. Més enllà del respecte i del dret de fer vaga o no, la majoria de reivindicacions són justes, precisament perquè es vol un sistema educatiu efectiu i de més bona qualitat.

Com passa en altres sectors, els mestres i els professos podem tenir molta força, sobretot pel caos que podríem provocar si tanquéssim tots els centres durant una setmana. Ningú vol perjudicar les famílies, però volem que qualsevol demanda nostra no es consideri un caprici egoista. D’implicació, a la majoria, no ens en falta. Volem recuperar les condicions laborals que vam sacrificar per ajustar-nos als temps de la crisi, les pagues, les hores lectives o de reducció per als més grans de 55 anys. Volem més inversió, millorar els centres amb material modern i adequat a les necessitats actuals, més marge per poder desdoblar grups i ràtios més baixes. Tot plegat no només millora les nostres condicions de treball, sinó que reverteix en l’aprenentatge dels alumnes.

Si el nostre ofici estigués ple de privilegis no ens faltarien docents, com és el cas. De la mateixa manera que ens solidaritzem amb les demandes dels alumnes, que també són justes, si volem que tothom pugui accedir als estudis sense distinció de nivell econòmic, hem de fer fortes les escoles i els instituts públics.

Hem de tenir ben present que invertir en educació és invertir en un futur millor per als nostres fills i filles, i això els docents no ens cansarem de reivindicar-ho, ja sigui amb vagues o treballant cada dia.