LA PITJOR MARE DEL MÓN

Progenitora ‘Niaroniaro’

Una de les meves obligacions com a pitjor mare del món és desactivar el tic d’exercir d’allò que se’n diu progenitor helicòpter o hiperprotector o qualsevol altre vocable prou descriptiu d’aquesta plaga contemporània.

En posaré alguns exemples i començaré per la compra de casa. No els deixo pas sense menjar, ni sense plantilles antiolor per a vambes radioactives. Però compro el que a mi em dona la gana si ells no apunten el que necessiten a la llista. Si tenen algun caprici o necessitat, que parlin o callin fins que els toqui a ells anar a comprar. I el mateix a l’hora de comprar llibres i material escolar. Rebo el missatge de correu electrònic del centre escolar i el reenvio al menor d’edat a càrrec (MEC) que correspongui. Si tenen l’habilitat de navegar per qualsevol refotuda pàgina de videojocs online, també en tenen per poder navegar per una simple pàgina de comanda de llibres, o per fer un gest encara més agosarat, caminar fins a la llibreria i demanar els llibres a un llibreter humà.

Crec fermament en la bondat del terme delegar. Servidora ja té el disc dur massa ple d’informació i selecciono amb cura què introduiré al meu cervell i què no. Pot passar, esclar, que arribi un dia que a classe els demanin el llibre o la llibreta o un boli i que ells no en tinguin. Doncs mira, sincerament, no hi pateixo gota.

I amb les matrícules universitàries encara més, evidentment. És la major d’edat a càrrec qui ha de saber quan toca o no toca pagar. I potser em demana que ho apunti al calendari de Google. Però si ho faig l’afegeixo a ella com a responsable. Que ja en tinc prou amb els recordatoris de les meves obligacions amb Hisenda.

Aquests són alguns exemples del que en dic exercir de progenitora niaroniaro, en record i homenatge a aquells pallassos de la tele en blanc i negre que quan entraven en escena i no volien veure el que tenien al davant exclamaven una onomatopeia que em va robar el cor: “Niaro, niaro, niaro”.

Algun dels MEC ho ha entès a la perfecció i no para d’enviar e-mails amb enllaços del que vol fer d’extraescolar, o dels meravellosos indrets que podem visitar junts durant les pròximes vacances. I, ves per on, avui és el seu aniversari. I sí, el que li hem regalat és exactament el que ell ens havia fet saber, amb preu i lloc de compra inclòs. Per molts anys, espavilat!