Preservar la bellesa ‘offline’

Hi ha estudis que alerten dels efectes perjudicials de les pantalles en les criatures, pel que fa a aspectes com la capacitat d’atenció i de concentració. Es comença a advertir també que una excessiva exposició a la pantalla causa desinterès i desmotivació cap a la realitat. La raó és que la velocitat dels jocs, videojocs i de molts vídeos és molt alta, tot succeeix a un ritme molt més ràpid i accelerat que en la realitat, i després les criatures la troben lenta i avorrida, la realitat. Aquests són alguns dels motius pels quals es recomana no exposar els nens a pantalles abans dels dos anys i no més de dues hores al dia després d’aquesta edat. També cal limitar l’exposició per prevenir el que es coneix com la síndrome visual informàtica, que provoca símptomes com fatiga visual, sequedat, picor, visió borrosa, envermelliment, llagrimeig o visió doble. El temps màxim d’exposició a una pantalla hauria de ser de dues hores al dia i la gran majoria ens hi estem moltes més.

GAUDIR DE LA VIDA ‘OFFLINE’

Una altra raó per dosificar l’ús de les pantalles és per ser on hem de ser, estar pel que hem d’estar i estar per qui hem d’estar. A través dels dispositius digitals, moltes vegades estem en un altre lloc i per una altra cosa, connectats amb persones que no hi són i desconnectats de les que hi són. Una qüestió també força preocupant és que un excés de realitat virtual ens pot desconnectar de la natura i de les coses boniques que hi ha fora de les pantalles i que passen fora de les pantalles.

Cada cop hi ha més criatures que tenen el que alguns autors denominen dèficit de realitat o de natura. I no només les criatures. ¿Quantes vegades els mateixos adults no ens impregnem de la bellesa d’un paisatge o d’un moment perquè correm a fer la foto i a penjar-la? ¿O no gaudim prou d’una trobada d’amics perquè estem mantenint una conversa paral·lela a través del mòbil? Hi ha meravelles de la vida offline que ens podem perdre si estem tot el dia enganxats a la vida online. No es pot rodolar per l’herba, abraçar un arbre, xipollejar a l’aigua, empaitar un estel, embriagar-te de l’aroma d’un camp d’espígol o acaronar una altra mà a través d’una pantalla. Preservar la bellesa de la vida offline em sembla un dels motius més bonics i inspiradors per dosificar la vida online.