EN FAMÍLIA

Persones amb síndrome de Down

Fa pocs dies ha sigut notícia la participació d’una model amb síndrome de Down en una passarel·la de moda. Fa uns anys, la notícia era el premi obtingut per un actor amb síndrome de Down en un festival cinematogràfic. Aquestes notícies sempre reben un tractament molt positiu; ens sentim feliços perquè puguin fer realitat els seus somnis. Però, al mateix temps, oferim proves per detectar la síndrome de Down i procedir a l’avortament selectiu. ¿Soc jo l’únic que hi veu una contradicció?

Hi ha països al món on és habitual la detecció prenatal del sexe i l’avortament selectiu dels fetus femenins. Diversos autors calculen que per aquest motiu falten al món entre 60 i 100 milions de dones. ¿Penseu que l’avortament selectiu de dones és compatible amb la igualtat entre els sexes i el respecte dels drets de la dona?

Hem de decidir si els afectats per la síndrome de Down són persones com nosaltres, amb tots els seus drets, incloent-hi una atenció mèdica i educativa adaptades a la seva situació, o bé si no tenen dret a néixer, ni molt menys a perseguir els seus somnis. Se’m dirà que són situacions diferents, que ser dona no és cap malaltia. Limitem-nos a les malalties, si voleu. No hi ha dubte que es produiran ràpids avenços científics, i que cada cop serà possible diagnosticar prenatalment més malalties (o la predisposició a patir-les). ¿Procedirem a l’avortament selectiu dels fetus amb fibrosi quística? ¿Amb sordesa o ceguesa congènita? ¿Amb anèmia falciforme? ¿Amb hemofília? ¿Amb una forta predisposició genètica a l’asma, a l’epilèpsia, a la leucèmia, a la psicosi, a la celiaquia, al càncer de mama o de còlon, a la hiperactivitat, a l’autisme? ¿I si fos possible detectar, amb gran exactitud, el retard mental lleu? “El seu fill no aprovarà mai el batxillerat; ¿realment vol tirar endavant amb aquest embaràs?”

I si hi ha països on s’avorten les nenes, ¿no es podran seleccionar, d’aquí a uns anys -legalment o no-, el color dels ulls, o dels cabells, o l’estatura? ¿Fins on estem disposats a arribar decidint qui té dret a viure i qui no? ¿En mans de qui deixarem aquesta decisió? Mentrestant, ¿continuarem congratulant-nos pels èxits d’aquells que neixin per error, per una fallada en els programes de diagnòstic prenatal?