Organitzar excursions és una feinada que comporta una gran responsabilitat. Des dels diferents departaments s’intenta oferir alguna sessió diferent de les classes convencionals, una jornada de treball de camp que normalment serveix per veure i trepitjar in situ la realitat de la teoria.
Algunes sortides es poden fer caminant perquè s’aprofita un museu o un teatre local, d’altres impliquen agafar transports públics o contractar autocars. Tot plegat demana dedicació i coordinació del professorat. Depèn de la distància i la complexitat de l’excursió cal comptar amb més o menys professors i els horaris de les classes es veuen sempre alterats.
Les sortides acadèmiques són obligatòries perquè substitueixen hores lectives, i per això s’intenta que les despeses que suposen els desplaçaments o les entrades als museus s’ajustin a les butxaques de les famílies. Normalment les direccions tenen, ja a principi de curs, una planificació ajustada de les excursions més importants que es faran, a més dels tradicionals viatges de final d’etapa, d’ESO i batxillerat, que sovint comporten travessar fronteres per visitar altres països. Com he dit, organitzar i controlar tots els detalls d’aquestes sortides és exigent, demana voluntariat i hores extres, i també fa patir els docents perquè tot surti bé i ningú prengui mal. En el moment que els traiem de l’institut som responsables de la seva integritat. Per això no a tots els professors els agrada anar-hi, perquè, segons amb quins alumnes, et toca fer de policia i de monitor d’esplai alhora.
He treballat en centres on es feien moltes sortides perquè l’ambient de les classes era terrible. S’ubicava en una zona gueto, on els alumnes pràcticament mai sortien d’allà amb les famílies. Organitzar sortides amb els alumnes era terapèutic i una bona manera d’ampliar el seu reduït món. En canvi, en d’altres on els alumnes eren majoritàriament aplicats i bons estudiants es feien poques excursions, en alguns casos perquè les famílies ja els havien dut a les exposicions que plantejàvem visitar. No obstant això, veig que la tendència en general és oferir cada vegada menys sortides i fer-les amb més desgana, potser perquè cada vegada als professors se’ns obliga a fer més i més feines burocràtiques de dubtosa eficiència i, la veritat, el nostre temps ja no dona per a tot.
