EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

No toqueu

No he estat mai un prodigi de sociabilitat. Vull dir que el tema aquest de fer petar la xerrada amb desconeguts sempre m’ha costat molt. No n’estic pas orgullós, que consti. Sé que aquest tret tan característic de la meva personalitat té un punt d’esnobisme i superioritat que francament em molesta. Jo m’hi esforço, de debò, però força sovint em trobo davant d’un estrany que m’està explicant la diferència entre la cervesa artesanal i la que no ho és, o els centímetres cúbics de la seva moto, i noto com m’entra una suor freda i no paro fins a sentir dels meus llavis una excusa lamentable per poder tocar el dos.

Ara que soc a Anglaterra he de reconèixer que aquesta problemàtica la porto molt millor. Podria dir que és gràcies als meus esforços, però no és cert. D’entrada, malgrat ser aquí des de fa dos anys, continuo sent un desconegut als ulls dels meus veïns i conciutadans. Deixant a banda el peixater del mercat i l’amo de la pizzeria de la cantonada, no tinc cap persona que em dediqui més de deu minuts de conversa. I és que els anglesos són més de la meva corda: demanen excuses contínuament, fins i tot quan la culpa és teva, però tenen el bon gust de no explicar-te la seva vida. No sé si és la condició insular o el clima, però un britànic és una illa en si mateix. El seu espai personal és sagrat i inviolable. No apareixen per casa teva sense avisar, no t’omplen els xats amb fotos del seu gat, no et criden des de l’altra punta del carrer per fer-te saber que estrenen sabates. Ara bé, hi ha un aspecte amb el qual encara em noto profundament mediterrani i alienígena: l’aspecte tàctil. Creieu-me: si no voleu violentar un anglès, no el toqueu. De debò. La reacció d’un britànic a un copet a l’esquena o una abraçada espontània és comparable a la de ruixar un gat amb aigua gelada. Encara recordo el dia que vaig tocar el braç d’un desconegut en una botiga de discos per demanar-li l’hora. El salt que va fotre gairebé destrossa el vinil d’U2 que volia comprar, pobret.

No, no els toqueu, a menys que tingueu una relació amorosa consolidada. O, si voleu ser entremaliats, feu un experiment. Quan us en presentin un, feu-li dos petons bens sonors a galta i galta. Segur que us recordaran per tota la vida.