Nena i nen

Fa un temps vaig sentir un humorista americà que deia que, si has de ser pare de nena i nen, és molt millor tenir la filla abans que el fill. En cas contrari, afirmava tot seriós, tens molts números d’amoïnar-te per si el nen té problemes d’aprenentage. Sí, ja ho sé, és un comentari exagerat i transgresor, però cada cop tinc més clar que té un pòsit de realitat. Ep, no em malinterpreteu, no vull semblar un d’aquells que estigmatitzen el gènere humà pel seu sexe. De fet, soc molt conscient que poques coses han fet més mal que aquests rols de gènere, les nines i el rosa per a elles, els soldadets i el blau per a ells. I, tanmateix, cada cop que comento la jugada amb pares de parelleta, la seva resposta és la mateixa: “On vas a parar! La nena és molt més espavilada. El nen, en canvi, sembla que estigui empanat”.

És cert, sembla un comentari sexista, però ho diuen absolutament convençuts. Segons ells, la nena està molt més a l’aguait de tot, no se li escapa res. S’espavila molt més aviat, gestiona abans les seves emocions. T’asseguren que és fascinant l’habilitat innata que té la nena per encaterinar els avis i també, diuen mig sorneguers, per fer del seu germà el que vol i quan vol. Aprèn a parlar abans, fa pipí al lavabo abans i es fa entendre abans quan vol una cosa. “És a un altre nivell”, asseguren.

El nen, diuen, és una altra cosa. I deixen anar un seguit de reflexions que ho justifiquen. Ja no és que trigui més en aprendre el mateix que la seva germana, és que francament sembla no tenir cap interès en millorar les seves prestacions. Et mira com dient-te “Et sento però no t’estic escoltant”, talment com si el que li arriba fos en un idioma estrany i desconegut. Va a la seva, com si una bombolla autònoma i particular l’aillés del món exterior. Al principi diries que no t’entén, però després t’adones que, senzillament, no troba gens interessant el que li dius. És com si tingués altres prioritats, està massa enfeinat amb activitats gairebé tribals que només ell sembla entendre.

I quina seria la conclusió?, els pregunto encuriosit. Els pares amb nen i nena sembla que ho tenen clar. “Es tracta de fugir de comparacions, respectar el ritme vital de tots dos i gaudir de la personalitat única i inimitable de cada fill amb un somriure”, em diu ell. Ella rebla el clau: “Mirar i aprendre”.