FLORS DE BACH

Mòbils apagats per descans setmanal

L’estiu passat proposava dedicar alguna estona a mirar-nos als ulls, en silenci, amb persones estimades. Aquest estiu proposo desconnectar de mòbil, xarxes, WhatsApp i ginys tecnològics. En quin moment i quant de temps ja no m’atreveixo a dir-ho, és millor que cadascú ho decideixi en funció de les seves circumstàncies. No cal que ens proposem objectius gaire ambiciosos o radicals; acostuma a ser més efectiu plantejar-nos petits reptes realistes i assumibles. Podem començar desconnectant un dia a la setmana. També estaria bé que en alguns moments ens poséssim d’acord i ho féssim pares i fills alhora.

Si l’experiència acaba sent positiva, potser la podem mantenir al llarg del curs. Amb les tecnologies pot ser una bona idea establir un dia de descans setmanal, com els taxis. No té per què ser sempre el mateix, el podem anar variant depenent dels plans i de les activitats que tinguem. Una norma que podríem instaurar és que els missatges que rebem durant el nostre dia de descans no els hàgim de contestar, tret del cas que siguin qüestions ineludibles.

Imaginem què passaria si aquesta manera d’actuar es convertís en una conducta generalitzada. Segurament davallarien el nivell d’estrès que el fet d’estar en comunicació constant ens ocasiona i la dispersió que provoca l’anomenat multitasking, provocat en bona mesura pels dispositius tecnològics. Augmentaríem la capacitat de concentrar-nos en una sola cosa i l’atenció a les persones que tenim al costat. Ens estalviaríem haver de justificar-nos o excusar-nos per no respondre. Deixaríem d’estar tan exposats i guanyaríem intimitat i temps personal. Aprendríem a esperar i a no desesperar-nos si algú no ens contesta de seguida o no ens contesta (podria ser que aquella persona estigués en el seu dia de descans).

Imaginem que ens agrada tant que allarguem els dies de descans. Que, en comptes d’un, en fem dos o tres. Que arriba un moment que invertim l’equació i només estem operatius un dia a la setmana. ¿Sabeu què passaria si ho aconseguíssim realment? Que ens hauríem desenganxat i que potser ja no ens caldria autoimposar-nos cap descans. Hauríem après a distingir les comunicacions prescindibles de les imprescindibles, cosa que avui no tenim gens clar, i podríem fer servir els mòbils quan volguéssim.