No tinc ni punyetera idea de si la major i els menors d’edat a càrrec (MEC) algun dia em faran àvia. De vegades faig broma i els amenaço amb desheretar-los si això no passa. De vegades ho dic seriosament. Sobretot quan em toquen els nassos i em consolo amb la visió dels MEC com a progenitors enfrontant-se als mateixos i deliciosos reptes a què s’enfronta servidora. Pel que pugui ser, aquest mes d’agost he preparat uns missatges adreçats als meus suposats futurs nets, no fos cas que d’aquí a allà m’hagi caigut un totxo al cap i no els pugui explicar algunes cosetes.
Estimats nets, soc la Pitjor Àvia del Món, la vostra PAM, i em sento en l’obligació de donar-vos unes quantes pistes perquè aconseguiu fer dels vostres uns progenitors com cal, imperfectes, humans i amb sentit de l’humor. Començaré parlant-vos de la paciència. És una qualitat que es dona per feta en tots els progenitors, però cal que els ajudeu a exercitar-la. No us estic suggerint cap acte malèvol, així que si us desvetlleu a les cinc de la matinada i anuncieu que no teniu son, endavant, és pel seu bé. I el mateix si els feu saber que no us agraden ni el peix ni res que sigui de color verd, ni cap fruita, i que no penseu menjar asseguts, que això és de persones poc dinàmiques. Quin bonic repte per desenvolupar la paciència a taula! Més endavant, a mesura que us aneu fent grans, denuncieu que és un signe d’explotació que a l’escola pretenguin ensenyar-vos les sumes portant als sis o set anys.
Però la clau per ajudar a fer que els vostres progenitors acabin sent una mena de monjos budistes zen és la vostra persistència en no fer-los cas. O fer-ho veure. Una cosa: no vull que acabeu convertits en mocosos insuportables. Només us dic que trieu un tema i persistiu. L’ordre, per exemple. Als vostres progenitors els va funcionar amb mi i ara soc capaç de fer cua fins a deu hores per aconseguir ibuprofens gratis per al mal de maluc. I qui diu l’ordre diu les tasques de casa. Ho deixo en mans de la vostra creativitat.
Evidentment, tot és un pla ordit per al creixement personal dels vostres progenitors. Vosaltres, com a bons nets de la vostra PAM, sou unes persones civilitzades, excel·lents i amb una educació exquisida, només que dissimulareu perquè els vostres progenitors arribin a la il·luminació. Confio en vosaltres. Amb tot l’amor imperfecte, la vostra estimada PAM.
