Missatge per als meus nets: descontrol
Benvolgudes i benvolguts possibles futurs nets meus, la vostra Pitjor Àvia del Món (PAM) continua amb algunes instruccions per conduir els vostres progenitors cap al camí de la imperfecció. Avui us parlaré de com desprogramar-los la unitat de control. Ells, abans de tenir-vos, s’hauran documentat molt. I creuran fermament que ho saben tot. Cal sabotejar amb urgència aquesta acumulació d’informació. Ho fareu pel seu bé, perquè algú que sap tant no sap que no sap res. I aquí entreu en joc.
En primer lloc seria convenient que aboquéssiu biberons i surgències estomacals sobre el prestatge o sobre el giny electrònic que contingui els tres-cents manuals que s’hauran firat. També podeu jugar amb el seu ordinador, mòbil o trasto digital de marres, a través del qual accedeixen a aplis, blogs i comptes de xarxes socials dedicats a consells de criança. I que ho esborreu tot, com qui no vol la cosa, com si tot fos un error innocent e infantil. Poseu cara de xaiets abandonats i us perdonaran. Ells se sentiran perduts, se sentiran desorientats. I aquest és el moment clau perquè implementeu la següent etapa de desprogramació i que requereix un petit esforç per part vostra.
Parlem clar, us tinc clissats. Vosaltres i jo sabem que no necessiteu que els vostres progenitors seguin al vostre costat per fer deures, o per pintar els dibuixos de vaques/cow i gossets/dog de les fitxes d’anglès que heu de fer vosaltres! Us heu d’alliberar del jou que representa aquest acompanyament. Aparentment és una ganga, però està malmetent la vostra intel·ligència natural, que és molta. I si malmeteu la vostra intel·ligència cada cop us costarà més hackejar els seus ordinadors per jugar al joc aquell que us tenen capat, per exemple... Us he convençut? Molt bé. Doncs us els treieu de sobre. Amb l’excusa que sigui. Però deixeu-los que pateixin pensant que us la fotreu acadèmicament. I, fins i tot, foteu-vos-la acadèmicament, ni que sigui una mica, per demostrar-los després que tireu endavant. Ells us diran barruts, i llavors sabreu que aneu bé.
I per acabar-ho d’adobar, feu vaga de visites a museus fins que us apuntin a un cau o un esplai. I quan us facin trontollar la decisió, dient-vos que potser passareu una mica de gana o de por, somrigueu i digueu: “Que guai!” A canvi us pago unes vacances en un parc d’atraccions. Però això, esclar, quedarà entre nosaltres. He, he, he.
