Sí, menjar en família és un espai màgic..., però cal treballar-s’ho! Abans, durant i després. Per començar, cal avisar els fills amb temps -i personalment- que caldrà parar taula. Sí, amb temps i personalment, que vol dir anar un a un i dir “D’aquí 10 minuts, a parar taula”. L’alternativa, anar un per un a etzibar “Va, vinga, a parar taula ara!” només generarà males cares i poca taula parada. I posar-se a cridar des de la porta de la cuina “A parar taulaaaaa...!” genera tensió, irritació... i només té sentit si viviu en un ranxo i teniu la família escampada llaçant vedells. Passats els 10 minuts, si tot va bé, aniran venint. Si no, s’admet un recordatori amb uns quants decibels, però sense atabalar-se. Això sí, tothom ha de tenir clar quines són les conseqüències de no haver col·laborat a parar taula: han de ser conseqüències proporcionades, però hi han de ser.
Molt bé, taula parada. Ja estem asseguts. I ara, què?
Si sou creients, us recomano que beneïu la taula. Bé, i si no ho sou, també: “beneir” és “dir bé”, de les coses i de les persones. I dir bé del menjar farà que us senti millor. I apliqueu la Regla d’Or de l’Espai Màgic: tothom ha de poder explicar una cosa. Aquí els adults heu de ser bons moderadors, de manera que quan, pel que sigui, un relat ha estat interromput, un cop acabada la interrupció, us toca a vosaltres reprendre el relat, adreçant-vos a qui estava parlant. D’aquesta manera desactivareu els possibles intents de “boicot” d’algun comensal que vol que l’altre acabi ràpid perquè a ell li arribi el torn més aviat, i estareu posant els fonaments de l’Espai Màgic: “Aquí tots podem parlar i tots som escoltats”.
Mengeu, parleu, rieu, expliqueu-vos coses, serviu-vos el menjar i la beguda uns als altres, conegueu els gustos de cadascú, lloeu les arts culinàries de qui hagi preparat l’àpat, feu família tot menjant!
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: em van explicar que en els bons restaurants (no els de Pesadilla en la cocina ), abans del servei, el personal dina, tots junts. I tota aquella gent que a la cuina treballa seguint una jerarquia molt estricta, a taula són tots iguals, mengen, conversen, aprenen uns dels altres i s’ho passen bé. ¿I sabeu com en diuen, d’aquest moment? “Menjar de família”. Ho veieu, com és un espai màgic?
