LA PITJOR MARE DEL MÓN

Manual d’instruccions. Lliçó 4: el dia a dia

Com no podia ser d’una altra manera, avui també afrontaré un tema delicat: el dia a dia. Per què és delicat? Coi, doncs perquè afecta cada dia del calendari.

Diàriament hi ha un munt de qüestions d’alta transcendència que cal resoldre i, per molt que intentem esbrinar quina és la millor opció, és normal no tenir-ho clar. O jo no ho tenia gens clar. Perquè la societat està refotudament polaritzada i fes el que fes sempre dubtava de si havia triat l’opció correcta. Fins que vaig deixar de dubtar. Però de què parlo? Us en poso uns quants exemples.

Què és millor, donar pit durant sis mesos o fins als cinc anys? El millor és fer el que et doni la gana. ¿I si ens acusen de ser uns talibans de la lactància materna? Contesteu: “ Jag gör vad han vill att jag ska göra ”, que, segons el traductor de Google, és el mateix però en suec, i els altres no ho saben. ¿I si ens diuen que som uns pares nefastos per haver-lo destetat tan aviat? Responeu: “ Ninafanya kile anachotaka nifanye ”, que és la mateixa frase, però aquest cop en suahili. I sobre el tema de ficar-lo dins el llit dels progenitors perquè s’adormi o deixar-lo al seu bressol, tres quarts del mateix, amb la variació interessant d’incorporar uns taps per a les orelles contra les crítiques verinoses.

MENJAR I DORMIR, UN ALTRE CAPÍTOL

Després hi ha el bonic apartat de l’alimentació variada, o de l’intent d’alimentació variada, o simplement de la ingesta de sòlid. L’objectiu és que mengin i que et sentin dir que cal menjar variat. I oferir-los coses de color verd. Si les escupen fins a quinze vegades seguides és millor passar a les coses de color vermell. Sí, està admès el quètxup de tant en tant. I sí, es poden pintar les coses de color verd de vermell quètxup. També és millor que mengin asseguts, però la realitat és tossuda i de vegades, moltes, no s’aconsegueix. Així que posats a fer, mentre es persegueix el MEC es pot aprofitar per fer abdominals, estiraments de bessons i exercicis de Kegel. Així podrem dir que ho fem per estar en forma, i la resposta sonarà el màxim de versemblant.

L’hora d’anar a dormir també és un assumpte que cal ventilar diàriament i és aconsellable no allargar-lo fins a les sis de la matinada, perquè llavors ja passem a la franja after-hour i no compta. A partir d’aquí es fa el que es pot, sempre tenint en compte que com més d’hora se’n vagin a dormir, més temps lliure d’adult tindrem. Però, atenció, sempre dins la franja a partir de quarts de vuit del vespre. Abans (les quatre de la tarda, per exemple) tampoc compta. La mateixa pauta: fer el que ens sembli millor i aïllar-nos de les crítiques de suposats amics, familiars, veïns, coneguts, blogs i xarxes socials, ens servirà per a multitud de situacions. Molta sort i placet fact (una pista: és llatí).