Llums de Nadal

Jack l’Esbudellador. Tinc Jack l’Esbudellador al cap tot el sant dia. Sí, ja sé que és una manera nefasta d’encetar un article amb autèntic esperit nadalenc. Però no hi puc fer res; cada cop que surto al carrer el veig amagat darrere una cantonada. I no, no és que se m’hagi empeltat aquesta fascinació tan britànica pels personatges mòrbids i sinistres, protagonistes del que aquí se’n diu true crime i que omplen prestatges sencers de les llibreries angleses més selectes.

El motiu és bastant més prosaic i es diu il·luminació urbana. Ja sé que tinc fama d’exagerat, me l’he guanyada a pols, però us ben asseguro que aquí, quan es fa de nit, no s’hi veu gens. I quan dic gens vull dir gens. Es diria que els consistoris de tots els pobles del comtat de Hertfordshire s’han posat d’acord per obligar-te a tancar-te a casa i no destorbar la calma i el silenci proverbial que regna un cop la llum grisa de cada dia se’n va a dormir.

Dir que la il·luminació dels carrers anglesos és insuficient seria com dir que Adolf Hitler va ser una mica trapella. Com a molt, cada cinquanta metres hi ha un fanal ensopit i mort de fàstic que projecta una llum groguenca i esquifida, més digna de l’Anglaterra previctoriana que d’un país modern del segle XXI. Pobre de tu que tinguis al davant un sot mal asfaltat o un sofà antic que espera el drapaire! Te’l menjaràs amb patates.

Potser per això, per compensar tanta foscor, quan s’acosta Nadal el contrast dels carrers és tan bèstia que t’agafen ganes de treure la pols a les ulleres de sol que tens desades al calaix dels calçotets. Portes, façanes i finestres emmarcades amb llumetes de tots colors transformen els mateixos indrets que fa dos dies eren foscos com la gola d’un llop en el més semblant a una Las Vegas en miniatura. Això sí, tampoc cal flipar-se massa. Un cop arribat Sant Esteve tot torna a la seva negror proverbial.

Jo, per si de cas, com que ja tinc una mica de mili, he decidit sortir amb un jersei d’aquests nadalencs tan típics d’aquí, amb els seus rens i borles i picarols i llumetes. O sigui que, si passeu pel meu carrer i veieu un embalum sospitós que fa pampallugues, no patiu. No és Jack l’Esbudellador de tripi, fent-vos llum de gas. Només soc jo, que estic traient les escombraries.