LA SETENA HORA

Llibres de text?

Si algú hagués gosat dir-nos fa una colla d’anys que escriuríem un article com aquest és molt probable que hagués tocat el moll de l’os de la nostra incredulitat. Avui l’escrivim amb més convicció que angúnies. Avui volem defensar alguns llibres de text!

No patiu, ni ens hem venut a cap editorial, ni busquem excuses per refermar catecismes ideològics. Res d’això. La qüestió és que amb tota l’empenta que sembla que ha agafat l’escola innovadora, en moltes ocasions hem copsat un balanceig entre innovació i llibres de text. L’argument de pes es podria expressar com segueix: “A l’escola hem decidit fer canvis i per això ja no treballem amb llibres de text”. Entenem la idea, però, sincerament, no podem compartir del tot l’argument. Ens explicarem.

Els processos d’ensenyament i d’aprenentatge parteixen d’interrogants importants. Per això, concebem cada centre educatiu com un espai on la paraula circula de manera lliure per tal que veus diferents contrastin les seves representacions al voltant dels interrogants inicials. La recerca d’informació s’ha d’entendre com una acció complementària que ha de facilitar la construcció de ponts entre el que ja se sap i el que s’ha de saber. El que podem retreure als llibres de text és que obviïn aquesta realitat i que encapsulin de manera adotzenada la informació, en comptes de presentar-la de manera oberta, ordenada i atractiva. Ho aprofitem per apuntar que aquest retret també és vàlid per a alguns recursos que circulen per la xarxa. En resum: necessitem textos que tinguin autoritat, no que siguin autoritaris.

Els textos autoritaris reclamen adhesió, per això no encaixen amb els propòsits que perseguim. L’aprenentatge sempre està més a gust quan va de bracet amb la persuasió. I no podem negar que hi ha llibres de text, com hi ha lliçons magistrals, que poden ser un ajut en aquesta línia. Els processos d’innovació és lògic que rebutgin qualsevol veu que situï l’adhesió per davant de la reflexió. D’aquí no se’n desprèn, a parer nostre, que tots els llibres de text s’hagin de catalogar com a prescindibles. Les mancances dels llibres de text no es troben en la seva essència. El que els fa prescindibles o imprescindibles és la seva qualitat, les circumstàncies en què es troba cada grup docent i, sobretot, l’ús que se’n fa.