HORMONES, GUIX, ETCÈTERA

L’hora de lectura

Una manera d’aprofitar plenament tota l’hora de classe, i aconseguir que ni facin el ximple ni mirin per la finestra, consisteix a repartir un llibre per a cada alumne i convidar-los a llegir. Sí: jo també pensava el mateix. Que quina cara. Que no hem fet uns estudis i guanyat unes oposicions per acabar repartint llibres entre els alumnes i fer que llegeixin. Pensava que, a classe, ens hem de guanyar el sou omplint la pissarra, proposant exercicis, explicant la lliçó. Per repartir llibres no cal un professor, pensava. Podrien llegir a casa seva, o en una biblioteca. I també pensava, i això encara em frenava més, que no llegirien. Que perdrien el temps. O que farien els deures d’una altra matèria.

Ja fa temps que el meu amic Benet em comentava que al seu institut dedicaven una hora setmanal de l’assignatura a la lectura, i que era un èxit. També sé que hi ha centres que fan quaranta minuts diaris de lectura, després de l’esbarjo, i també els funciona. De manera que finalment em vaig decidir. Els resultats van ser espectaculars des del primer dia. Els alumnes llegeixen una mitjana de quaranta pàgines per hora i responen bé a les preguntes de control que els faig mentre anoto en quina pàgina són. I són molts els alumnes que, la setmana següent, ja s’han acabat el llibre. Un miracle. Una hora seguida de lectura, en silenci, i sense distraccions. Una hora que jo també aprofito per llegir. Una hora dedicada a mantenir aquesta mena de diàleg silenciós amb qui ha escrit el llibre. Una hora tranquil·la en què el silenci només es trenca quan algun alumne pregunta què vol dir deixondir, còdol o bocabadat. Els hi explico, i tornem a submergir-nos en el silenci d’aquàrium de la classe de lectura.

Francament, em costa d’entendre que funcioni, però és així. Cap pare aconseguiria el mateix a casa. Perquè a casa poden engegar la tele, el mòbil o l’ordinador. I tampoc s’hi posarien espontàniament: quan en una classe falta un professor, no treuen un llibre i es posen a llegir. Repassen alguna assignatura o, si el professor de guàrdia els ho permet, escolten música amb el mòbil i els auriculars. Però no llegeixen. En canvi, tothom respecta la classe de lectura. I els agrada. L’exigeixen. “Avui toca lectura”, diuen. Sí: ho diuen perquè s’estimen més llegir que aguantar el meu rotllo. Però és que, si el llibre que els suggerim és bo, en treuen més profit.