FORA DE CLASSE

Instituts amb pocs recursos

Que un institut gaudeixi de recursos és molt important. Per recursos entenc que disposi d’un bon laboratori, un espai per fer tecnologia, una biblioteca amb un complet fons de llibres, clàssics i actuals, o un gimnàs on es puguin fer tot tipus d’activitats. Per no parlar de les aules, que és on els alumnes passen més hores. Malauradament, no tots els centres disposen dels mínims necessaris; en molts casos els recursos són escassos i els espais han quedat obsolets.

Com que he treballat en diferents instituts públics he vist els dos extrems. Curiosament, els centres on els alumnes treien millors resultats en les proves de competències bàsiques i selectivitat eren els més antics i més necessitats de reformes; en canvi, els més moderns o directament nous, que tenien pissarres digitals, un ordinador per a cada alumne i un bon pressupost per gastar en fungibles obtenien resultats per sota de la mitjana de Catalunya. La resposta és molt senzilla per a algú que hagi voltat una mica. El que determina els resultats és, en bona mesura, la situació del centre, on està ubicat i el tipus de famílies que hi viuen al voltant. És a dir, la zona encara condiciona massa els resultats.

Hi ha molts centres als quals els és molt difícil evitar el gueto; tot i així les direccions intenten idear noves fórmules perquè es redueixin la conflictivitat i l’absentisme. Per això els centres d’alta complexitat disposen, normalment, de més recursos. Probablement, si no fos així ningú hi voldria anar, ni professors ni alumnes. No estic qüestionant aquesta despesa, ans el contrari, la considero bàsica per seguir en la lluita educativa d’intentar fer una societat millor i més preparada. El que em sap greu és que instituts on potencialment tenim alumnes amb moltes ganes de treballar i aprendre, amb bones capacitats i famílies que responen, els nois i noies no puguin formar-se, almenys, amb els mateixos recursos. Mentre que uns disposen de l’última tecnologia, d’altres encara s’han de dur ordinadors o càmeres de casa, o aprofitar un gimnàs municipal perquè no en tenen de propi, o seguir amb el dossier de fotocòpies perquè els ordinadors d’aula són més lents que una tortuga, l’internet falla més que una escopeta de fira i les pantalles dels projectors estan trencades i pengen d’un cordill.

Que no sembli que per tenir assegurada una bona preparació hagis de pagar una privada.