HORMONES, GUIX, ETC.

IES batejats pel franquisme

He demanat que el claustre del meu institut, el Menéndez y Pelayo, faci gestions per canviar el nom del centre. Amb els centres d’ensenyament passa com amb els carrers: no és qüestió de canviar-los el nom perquè sí. Però de vegades hi ha bones raons per fer-ho. Res a dir dels IES amb noms d’escriptor, com l’Ausiàs March o el Bernat Metge; dels que duen nom de pintor, com el Picasso; i tampoc dels que duen noms de científics com Galileu, inventors com Narcís Monturiol o pedagogs com Serra i Bonastre. Em semblen perfectes els noms geogràfics o simbòlics, des de l’Icària fins al Montserrat. Però trobo molt poc adequats, per a un centre d’educació, els noms d’homes de cavall i espasa com l’Emperador Carlos o el Joan d’Àustria. Entre aquests, el de nom més lamentable és sens dubte el de Secretari Coloma, secretari de Joan II i Ferran I, conegut tant pel seu antisemitisme com per haver facilitat la introducció de la Inquisició a Catalunya (enguany, l’Ajuntament ja l’ha suprimit del nomenclàtor, com el príncep d’Astúries).

I el Menéndez y Pelayo? El nostre institut ocupa l’edifici racionalista que va construir l’Escola Blanquerna el 1933, una escola que havia fet seves les idees innovadores de Maria Montessori. Als anys vint havia estat l’escola del meu pare, Alexandre Cirici. Amb el franquisme, l’edifici de Via Augusta va ser expropiat i va acollir els alumnes que venien d’un IES creat pocs anys abans, el Nicolás Salmerón. Amb el canvi d’edifici, li van canviar el nom. El 1939, doncs, l’IES rep el nom de Menéndez y Pelayo. No és un canvi innocent: Menéndez y Pelayo havia estudiat a Barcelona i a Madrid, on va tenir com a professor de filosofia Salmerón, el president de la primera República que va dimitir per no haver de signar una pena de mort. Salmerón va suspendre Menéndez i, arran d’aquest suspens, que l’alumne va considerar injust, Menéndez declara la guerra als hegelians progressistes com Salmerón i esdevé un neocatòlic convençut. I què fa el franquisme mig segle després? Doncs canviar el nom del professor republicà pel de l’alumne conservador. I vuitanta anys després encara du aquest nom. Només em queda proposar l’IES Escola Blanquerna. O el Mercè Rodoreda, que era del barri (i no té cap IES a Barcelona). O, per fer-ho més universal -idea del meu company Albert Vilanova-, el George Orwell.