Fixeu-vos-hi: darrere de moltes iniciatives, projectes o realitzacions d’aquelles que dius “Que xulo!” o “Quina passada!” sempre hi ha… una associació. Un munt d’horts urbans, el rescat de vides al mar, milers d’infants i joves educant-se en el lleure, la decoració de tantes festes majors, un espectacle de danses tradicionals, un parc per als veïns d’un barri, la representació de la Passió, uns premis literaris… o el crit de llibertat de milers de persones en pacífica manifestació: són alguns fruits d’associacions que transformen la societat, per l’impacte directe del que fan, i per la transformació personal de cadascun dels membres de l’associació.
Sovint es diu que Catalunya té un fort teixit associatiu, i trobo que el concepte és preciós, perquè en un teixit cadascun dels fils és molt important. L’associacionisme és propi de societats que creixen, de persones que vetllen les unes per les altres. L’associacionisme és llibertat. Per això les dictadures sospiten de les associacions, i les prohibeixen. Les associacions eduquen en actituds i valors fonamentals: anàlisi crítica de la realitat, empatia, intel·ligència emocional, escolta activa, autocrítica… i, sobretot, il·lusió pels projectes futurs de l’associació, i entusiasme del bo, entusiasme que et des-centra de mirar-te el melic, perquè el centre és en els objectius de l’associació.
Engresqueu els vostres fills a associar-se, i a potenciar així les seves 3R: reflexió (què t’agrada, què vols aconseguir, com pots ajudar…), respecte (pels altres, per l’entorn, pels recursos de l’associació, per les idees diferents de les pròpies…) i responsabilitat (assumint càrrecs i tasques concretes). Faciliteu-los l’accés a associacions que tinguin a veure amb els seus interessos, les seves necessitats i les seves capacitats, i doneu vosaltres mateixos exemple d’aquesta voluntat associativa.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: associeu-vos, que els vostres fills s’associïn, i descobriu, grans i petits, la joia de compartir aficions, dèries, ideals i passions. I si voleu veure’n una mostra, animeu-vos a passar aquest mes de març per Cànoves, el meu poble, que coneixereu la impressionant carbonera i veureu com és un ofici tradicional que cada dos anys recupera l’Associació El Suí, i segur que direu “Que xulo!” i “Quina passada!”
