LA SETENA HORA

Escola Inclusiva

El 17 d’octubre de fa dos anys es va publicar el decret 150/2017, que posa l’accent en l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. El resum del decret es pot concretar en aquest eslògan: 'Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú'. És un eslògan encertat perquè diu en poques paraules molt sobre la inclusió. No és pas l’únic, esclar, però destaca de manera clara que una escola està formada per un seguit de singularitats, cadascuna amb les seves necessitats. Atès que el decret indica que el model inclusiu és un dret, caldrà que els adults (escoles, famílies, administració i societat en general) posin les condicions perquè es faci realitat. Ara que estem a dos anys de la seva publicació és necessari que el departament d’Educació avaluï no la bondat del decret, sinó de les accions que s’han impulsat, perquè no quedi només en una declaració de bones intencions.

L’escola inclusiva té dos enemics. El primer -un sector molt minoritari- considera que l’escola és una institució que ha d’adreçar la seva feina a la segregació, que ha d’anar marcant llistons iguals per a tothom que cal superar i qui no els superi ha de ser apartat del sistema general. Sortosament són pocs els que pensen d’aquesta manera. El segon és la manca de recursos, i aquí sí que el departament i el Parlament tenen una bona feina a fer. Han d’escoltar molt l’expressió detallada de les necessitats dels centres educatius per convertir qualsevol abstracció en noms concrets, en històries de vida, i aquesta informació tan valuosa només la poden donar les escoles concretes. Un cop es té el dibuix de les necessitats, cal planificar els suports, que hauran de ser de tres classes, com reconeix el decret: els universals, els addicionals i els intensius. I voldríem posar l’accent en aquests dos últims grups, perquè és on apareix la població escolar més vulnerable. Com s’apunta en el decret, cal avançar en la reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de recursos per a la inclusió, cal la dotació de personal específic en relació a les necessitats i, sobretot, calen més docents per assolir ràtios adequades. Tant de bo puguem avançar en un dels reptes més importants d’aquests últims anys.