FORA DE CLASSE

Educació física

Els de la meva generació fèiem gimnàstica. Era una assignatura que els que teníem una complexió física menys dotada patíem bastant per aprovar. A primària vaig tenir dos professors que recordo perfectament: un era un antic gimnasta que va competir en campionats importants, i l’altre un militar retirat. Amb aquest darrer ho passava malament, suava només de veure’l perquè tractava els alumnes com si fóssim petits soldats, com si haguéssim d’anar a la guerra. Els meus pares fins i tot van fer l’esforç de pagar una extraescolar de gimnàstica en el mateix centre que ajudava a aprovar l’assignatura.

Eren temps de jugar-te el físic saltant el poltre o fent la tombarella en el plínton, pujar la corda a pols i fer el màxim de flexions en un minut. Tot això ha desaparegut, no sé si progressivament o de cop i volta. Ja fa anys que el nom de l’assignatura és educació física, en una voluntat clarament pedagògica i d’aposta per fer una vida saludable. Finalment s’ha tingut en compte la diversitat en les capacitats físiques dels alumnes i, en teoria, ara s’avalua a partir d’aquests paràmetres. És a dir, que ningú suspèn perquè sigui baixet o poc flexible.

Bàsicament es treballa l’acció física des d’un punt de vista col·lectiu. Els alumnes d’avui fan jocs o proves de resistència adaptades a la seva constitució. S’aprofiten els esports col·lectius, que permeten la interacció entre companys a través dels moviments del cos i els ajuden a pensar estratègies i recursos, fins i tot (i això cal dir-ho en veu baixa) la rivalitat i la competició com a motivació, però sempre amb una finalitat lúdica i amistosa.

Abans era molt clar que alumnes amb notes excel·lents patien en aquesta assignatura i que, per contra, alumnes disruptius s’hi recreaven amb cabrioles impossibles. Celebro que ara la majoria d’alumnes vagin amb una millor predisposició a les hores d’educació física, perquè qui no aprova és perquè no fa ni el mínim esforç. Però també cal veure que aquells alumnes que destaquen i tenen bones qualitats físiques, de ben segur que fora de l’horari acadèmic realitzen altres activitats que els fan suar de valent. Molts juguen a futbol en diverses categories, i mai abandonen del tot el somni de convertir-se en grans estrelles. I això, a vegades, curiosament, els allunya dels estudis i de les bones notes.