LA SETENA HORA
JAUME CELA JULI PALOU

Debat obert

Tenim un debat que ve de fa anys i que ara, rejovenit, ocupa espais d’opinió amb tota la força que tenen les situacions que semblen noves. Dit això, ens cal donar la benvinguda a aquest debat i n’hem d’estar contents, perquè les aigües educatives baixen remogudes. Parlem, com us podeu imaginar, del projecte Escola Nova 21. Aclarim d’entrada que nosaltres som dels que sempre ens hem oposat a fer llistes, sigui qui sigui que les faci. Ni ens agradaria que l’administració educativa, a partir de les avaluacions externes, establís una mena de jerarquia entre els centres, ni ens fa el pes que es parli d’escoles que estan “avançades” en relació a unes altres que, seguint la lògica, hem d’entendre que queden enrere. I no patiu, que si veiem les coses així no és perquè sentim la necessitat de protegir d’una manera malsana tots els centres. Al contrari, pensem que hi ha massa situacions encarcarades que s’han de denunciar, per això podem afirmar que coincidim amb el propòsit final de la proposta, però no ens acaba de fer el pes la manera d’arribar-hi.

Són tres les qüestions que ens preocupen. En primer lloc, els criteris de selecció. Qui i com ha decidit que hi ha unes escoles que es poden autoanomenar “avançades”? Sabem els criteris, però no com s’han destacat uns noms concrets. En qualsevol cas, us podem ben assegurar que nosaltres mateixos podríem fer, sense gaires problemes, una llista amb 26 centres diferents d’aquests. En segon lloc, la desestabilització. Tenim un sistema educatiu en molts punts tan fràgil que difícilment pot suportar la pressió que comporta qualsevol rànquing; pensem en les directores que fan mans i mànigues per mantenir equips amb una certa cohesió i en les que no tenen manera d’esquivar docents d’un immobilisme de pedra picada; pensem també en la matrícula, perquè: ¿quina resposta es donarà a les famílies que volen una escola “avançada” i no hi tenen plaça?, ¿quin suport rebran de l’administració les escoles que vulguin innovar? En tercer lloc, el rol dels agents implicats. Ens sembla estrany que les universitats públiques responsables de la formació inicial no apareguin enlloc; així mateix, sospitem que tot plegat no sigui un primer pas de l’administració educativa per externalitzar la formació permanent. Tot plegat, reflexions i sospites per a un debat molt necessari.