29/09/2018

Currículums fantasma

2 min

Aquests dies em trobo antics alumnes que han començat la universitat. M’expliquen l’emoció que això suposa, el canvi de rol i de vida, la relació amb nous companys que no són del barri i, sobretot, les ganes d’aprendre i de construir un futur assignatura a assignatura. També em confessen que les seves famílies estan fent un gran esforç econòmic perquè puguin estudiar la carrera. Molts ho alternen amb petites feines i alguna beca que els permeten subvencionar-ne el cost. Ara més que mai saben el que valen els estudis i que anar a classe per perdre el temps és un luxe imperdonable. També m’he trobat antics alumnes que no han pogut cursar el que volien per culpa del preu de la matrícula. Aquests em fan la reflexió, sense adoctrinament de cap tipus, que segons quines titulacions només són aptes per als rics. Contràriament al que els havíem dit a classe de tutoria, amb esforç i bones notes no n’hi ha prou.

Els de la meva generació ens vam obsessionar per la formació, ens vam pensar que si col·leccionàvem titulacions i diplomes ens podríem guanyar la vida molt millor que els nostres pares, i en certa manera això ha estat bo, però no ens hem pogut escapar d’una precarietat generalitzada. Molts dels alumnes que tinc o he tingut estan molt emprenyats quan senten, als mitjans de comunicació, les martingales dels màxims dirigents polítics sobre els seus currículums fantasma. S’adonen, com si els donessin una bufetada a la cara, que els estan prenent el pèl. I les conclusions són dues. Totes dues terribles.

La primera és que ells s’hauran de guanyar la carrera i la feina a pols, sense que els regalin res, i la segona és que els espavilats que es mouen, amb més habilitat que no pas capacitat, pels cercles de poder sempre s’enduran les millors feines i els millors sous. Que els que manen hagin de falsejar el currículum per semblar més importants i respectables vol dir que la nostra societat està basada en l’engany. La segona conclusió, encara més dolorosa, és que seran aquests mateixos espavilats els que ens animaran a formar-nos per construir un país millor.

Des de les aules, als meus alumnes només els puc encoratjar a seguir estudiant, perquè la raó i el bon camí el tenen ells. I, en tot cas, quan puguin i no tinguin exàmens, que facin una mica la revolució.

stats